«La fàbrica és la vida». Esta premissa és la base del musical «Invisibles. Los niños del tiempo», que convertix a més d´un centenar d´alumnes de l´IES La senda de Quart de Poblet en «zombis del treball» a les ordres d´un cap sense escrúpols que es dedica a guanyar diners gràcies a l´explotació infantil. Així, a través de la ficció i el teatre, els joves estudiants (des de primer d´ESO fins a segon de Batxillerat) es posen en la pell d´aquells infants que han vist els seus drets vulnerats i van ser separats de les seues famílies per a treballar.
Mitjançant el cant i la música, els joves intèrprets representen un món en el qual han oblidat d´on vénen, què significa «mamà» o què hi ha més enllà dels murs de la fàbrica en la qual treballen i, fins i tot, dormen. L´obra, escrita per Begoña Tena i amb música de Luis Serrano, fou inaugurada al teatre La Rambleta de València fa dos anys i després ha sigut recuperada per este institut, que fa un any que treballa en la seua interpretació. Els alumnes de La Senda conten amb la col·laboració de Manolo Serrano, actor i antic alumne del centre, que és l´únic personatge adult de l´obra i fa el paper d´explotador. A més, a l´escena inicial també participen altres exalumnes, famílies, i professors.
«Vam pensar que la temàtica és molt adequada perquè l´explotació infantil està ahí però els alumnes no ho acaben de vore; treballem la part musical, perquè són 15 cançons; i, a més, el públic també es consciència», explica Juanvi Gil. Ell és professor de música i el responsable d´haver motivat als 120 joves dels 13 als 18 anys que actuen i que van estar assajant des de setembre fins abril del curs passat i han tornat a fer-ho a principis d´este mes, malgrat que les classes encara no havien començat. Assegura que no és una obra musical «pensada per a ser fàcil, però està molt ben escrita i és efectiva».
El docent apunta que amb este projecte també es treballa la companyonia i respecte entre l´alumnat. A més, en una de les escenes del musical participen joves interns del centre de reeducació Jaume I de Picassent, pel que «possibilita la integració entre eixos alumnes i els nostres», matitza. Tanmateix, l´Ampa s´ha implicat en un projecte on tota la comunitat educativa està present. Així ho senten alguns estudiants, com Laura Luján, alumna de 2n de Batxillerat: «amb el musical he fet amistat amb gent de l´institut que només coneixia de vista». També participen membres del conjunt instrumental de l´institut, com Joan Gil i Jordi Davia, a qui el canvi de registre els ha agradat, afirmen.
Una experiència inoblidable
Els alumnes es mostren satisfets amb l´obra i il·lusionats per la repercussió i l´acceptació que ha tingut. La peça la van interpretar a l´auditori Molí de Vila de Quart de Poblet, a l´abril. Totes les entrades es vengueren: 1.200 persones ompliren les tres sessions i 400 alumnes assistiren a una altra representació.
Molts coincidixen a dir que és una experiència que no oblidaran. «És per a tota la vida i un record increïble», explica Laura Luján. «Em va agradar molt el projecte i no me´l podia perdre!», subratlla.
Per a Lea Sadou és «una vivència única». «Jo no m´atrevia a eixir sola a l´escenari, però amb els companys i l´ajuda de tots, sí», confessa. I és que, per a alguns d´estos joves pujar a l´escenari i enfrontar-se a centenars d´espectadors ha sigut tot un repte. Per a Laura García també ho ha sigut interpretar un paper contrari al que ella pensa. «Jo sóc la que al musical diu que sempre cal obeir i no fer-se preguntes i en realitat sóc molt rebel», exposa.
Mireia Pedregosa va canviar fa un any la flauta travessera pel cant. Ella és la protagonista del musical i la responsable de què els xiquets de la fàbrica deixen d´estar alienats. «Jo abans no havia actuat mai amb diàlegs», apunta, pel que creu que l´oportunitat li serà profitosa per a continuar cantant en un futur, ja que ha aprés a «actuar i portar smillor estar davant del públic».
En la trama de l´obra, que simula una fàbrica de rellotges on els xiquets esclaus estan dividits entre la plantilla blava i la roja, també té un paper important Belén Ajenjo, que fa un solo «amb moltíssima il·lusió», i anima als personatges a què desperten i somien. «Intentem que els xiquets que estan tancats comencen a pensar en el món que hi ha fora», detalla la jove.
Però una obra de teatre no seria possible sense el treball dels regidors. Este és el càrrec que té Sofía Gil, imprescindible per coordinar als 120 alumnes que pugen a l´escenari. «He de saber tot el que s´ha de fer als assajos, els moviments de cada actor, les eixides i les entrades, controlar quan s´obri el teló...», apunta. Juanvi Gil explica que precisament açò últim ha sigut «especialment difícil», ja que són moltes persones a coordinar. Per això, estos dies estan «polint» detalls i assagen al gimnàs del IES La Senda amb les mesures de l´escenari de la pròxima actuació, que serà a Madrid. «Invisibles. Los niños del tiempo» es representarà el pròxim 22 de setembre al CaixaForum de l´«emblemàtic» Paseo del Prado, el que per al professor és molt important, ja que «suposa traure el musical del context del poble, de la província i de la Comunitat Valenciana». «L´alumnat mai ho haguera imaginat», assevera.
A més, l´obra està entre els finalistes del premi «Acción Magistral», que donen la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD) i el BBVA, i que es fallarà a finals d´este mes. Són uns prestigiosos guardons que s´atorguen a projectes d´Educació en Valors.
