02 de abril de 2018
02.04.2018

Una commemoració del poble valencià

L'Estatut de 1982 restaurà la denominació de Generalitat però no el organisme públic d'un estat independent i sobirà

01.04.2018 | 21:19

Les valencianes i els valencians complim 780 anys d'història com a poble inserit de plé en Europa. La nostra trajectòria ha estat d'una sort complexa i variada. No tot han sigut glòries, també hi ha hagut derrotes. Al llarg de quasi huit segles, hem tingut moments d'exultant esplendor i altres de vertadera decadència, de sobirania plena i de rancuniosa dependència.

Però sempre, i especialment en les èpoques d'infortuni, el poble ha aspirat adeleradament per l'emancipació, pel dret d'autogovern. I, sempre, hem tingut en el Palau de la Generalitat un testimoni, una llar, una ara i en la Generalitat el record, l'esperó, el símbol de la llibertat exercida o perduda i de l'esperança de recuperar-la. El Palau i la Generalitat són la història del nostre poble; la trajectòria de la nostra màxima Institució és el camí viscut més intensament per les valencianes i els valencians.

Va ser l'original creació d'un dels parlaments més antics d'Europa i de la genialitat d'un rei que ens atorgà el primer codi d'organització romana, el més avançat d'Europa; tot allò que les ments més inquietes i progressistes de la vella Europa havien descobert i no es van atrevir a instaurar en les seues societats encarcarades, ho van posar en pràctica en aquell fresc i flamant Regne de València del segle XIII. Jaume I, apòstol de la nova jurisprudència, promotor de la llei justa, s'esforçà per obrir les portes de la cultura jurídica al renaixement del dret romà. Els seus Furs que, per la seua romanitat, el seu europeisme, tant s'aproximaven a una concepció democràtica de l'exercici del poder, que limitava l'imperi dels grans i eixamplava els drets dels menuts, uns Furs, que, en el seu frontispici, ja enuncien principis ben avançats per a la seua època i quasi constitucionals: «La raó perquè un rei deu regnar és per fer justícia; car si justícia no fera, les gents no haurien mestre rei».

La creació de la Generalitat és obra del conjunt del poble valencià. Caldria celebrar dignament el centenari, no sols les Corts, al si de les quals va nàixer, i la Generalitat actual, sinó el conjunt de ciutats i viles reials que assistiren a les sessions parlamentaries. Són les aleshores ciutats reials de València i Xàtiva, i les llavors viles reials de Morella, Alzira, Oriola, Castelló, Borriana, Vila-real, Alacant, Llíria, Castellfabib, Ontinyent, Cullera, Biar, Ademús, Bocairent i Xixona. Així mateix pel braç eclesiàstic participaren el bisbe de Tortosa, el mestre de Montesa, el capítol de la Catedral de València, els abats de la Valldigna i de Benifassà, i els comanadors de Montalban (Sant Jaume), de Torrent (Sant Joan de Jerusalem) i el de Begís (Calatrava). Pel braç nobiliari militar concorriren setanta barons i dos-cents nou cavallers.

Fou suprimida la Generalitat per la força de les armes el 1707, a causa de la desfeta i ocupació del Regne de València. L'Estatut d'Autonomia de 1982 restaurà la denominació de Generalitat per al seu òrgan de govern. Es restaurà el nom, el continent; no el contingut. La Generalitat de 1418 era un organisme públic d'un estat independent i sobirà. L'actual Generalitat és el nom d'un govern, creat per un Estatut atorgat i tutelat per l'Estat Español, d'acord amb l'article 143 de la Constitució Espanyola de 1978.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas

Calendarios 2017/18

Calendario Laboral y Escolar Comunidad Valenciana

Consulta el calendario de 2018

Todos los días festivos nacionales, locales y de las ciudades de València, Castelló y Alicante de 2017 y 2018, así como el calendario escolar para el curso 2017/18.


Enlaces recomendados: Premios Cine