El butlletí d'informació municipal de la Llosa de Ranes de l'últim exercici BIM-12 del 2014 que molt amablement em van enviar dies enrere, junt una invitació per a la inauguració del Museu Etnològic del 28 de març, em van fer recapacitar sobre el paper dels ajuntaments; molt concretament del d'aquest poble i més encara quant soc part d'ell. Però també d'altres d'esta comarca. Em pregunte que dur endavant tots els objectius i necessitats preferents que una població té, és una tasca àrdua; més quant els diners que a les arques entren no són molts i la predisposició d'endeutament d'algun és ben cauta, sense ganes d'embolicar-se en bancs i proveidors, que a la llarga duen problemes i passen l'herència a futures corporacions.
Cumplir tot alló que en eleccions es promet „com ja és propi d'estes dates„ és missió àrdua si existeix la serietat i l'ética que en estos casos es requereix. Fixem-nos en diverses poblacions de la nostra zona, les que s'han hipotecat per a molts exercicis futurs, i fins alguns impossible de superar degut el gran déficit, si al final no està al govern autonòmic o el central per a resoldreu. Sincerament pense ni molt menys es este el cas.
Una fèrria disciplina econòmica: com a casa. Fer realitat tot alló que en els moments d'eleccions es promet, en molts dels casos es queda en paraules; o allò que és pijor, com a conseqüència d'una mala gestió tot queda en problemes que poden empijorar més encara per haver clavat la mà on no correspon. En alguna que altra ocasió deixant hipotecada a la població de per vida, cosa que en eixe cas, implica naturalment, a la vegada, als ciutadans afectats.
Com ocurreix en qualsevol casa domèstica, igual en un ajuntament es necessita una fèrria disciplina econòmica. Saber aplicar be els diners i el destí més coherent; siguen molts o pocs, a la fí de que mai se li veja el plumero. Tot el contrari, d'algú que a pesar de ser una recaudació modesta, viuen de vegades millor que altres considerats de major categoria. Este exemple podem trobar-lo per tot arreu, a nivell familiar i als ajuntaments. Perquè en definitiva tots som contribuents i receptors de les millores o dels inconvenients que ens procura este organisme, que de vegades anomenem Casa de la Ciutat.
En aquest exercici 2014, la corporació municipal de la Llosa de Ranes ha culminat entre 20 a 25 projectes; algún d'ells de certa importància com ho són el museu, Casa del Pou, el projecte d'instalacions esportives,? Llanera de Ranes, Rotglá i Corbera, com també la Granja de la Costera, encara que aquella d'un cens més menut que els de les altres poblacions, són igual els servicis com així les millores que han prestat en estos últims exercicis ejemplars. Demostra que ha hagut en la seua administración una serietat i ética moral que altres poblacions desitjarien. Llanera amb el seu nou polígon industrial, els seus adequats traçats de carrers, el seu òptim servici de neteja, el seu centre per a la tercera edad, la societat musical? Rotglà i Corberà destacada per una nova zona urbanística, l'actual ajuntament, éste junt amb l'auditori que li dóna a la població un nivell superior al d'abans.
La Granja de la Costera, sent dels quatre la de menor cens, no per això ha deixat d'estar descuidada ni ha deixat d'avançar. Els seus carrers, la seua zona i espai per a l'esport, la fan acollidora i posada al día, encara sent una población menuda de 400 habitants; tot un exemple. Llosa de Ranes, 3.800 habitants, Llanera de Ranes amb 1.300, Rotglà i Corberà 1.147; les quatre adaptades als nous temps, mereixen tindre'ls en compte. Els seus alcaldes, Evarist Aznar, Vicente Sanchis, Amador Climent i Juan Carlos Garrido, són exemples per a molts dels ajuntaments de la comarca de La Costera, de La Vall d'Albaida, de La Ribera o de la Canal de Navarrés.
Alcaldes amb molta estima cap als seus pobles. Va fer falta perquè tot açò es convertira en una realitat i d'una plena satisfacció dels seus contribuents, que hagen estat al front alcaldes amb molta estima cap a la seua població; amb ganes de donar-ho tot pel seu poble; sense mai anteposar la consolidació del lloc de treball i el seu sou. Però tot açò acompanyat de la bona predisposició de la seua citadania en la salvaguarda i custòdia del lloc on un viu. Sempre, al marge com en estos casos, siga el partit que la governe d'un o d'altre color.
