25 de abril de 2015
25.04.2015
Biblioteca de familias

XÀTIVA I LA TRADICIÓ DE MALEIR ALS BORBÓ

25.04.2015 | 00:39

El costum de maleir a Felip V unifica sempre als valencians en el moment que arriba la commemoració del 25 d'abril. Tots rebutjem al primer borbó pel fet d'haver decretat la crema de Xàtiva i haver refundat la ciutat baix el nom de nova colònia de San Felipe. Es pot afirmar des d'una perspectiva histórica que és una tradició relativament recent enfront d'altres efemèrides. Així poc de temps després d'acabar la Guerra de Successió, a ningú se li hauria ocorregut malparlar del rei guanyador en un enfrontament dinàstic. Tot el contrari. San Felipe va esdevindre en el sucós pastís a repartir entre la noblesa botifler, ja que era més rendible explotar-la que no fer-la desaparéixer del mapa. Melchor de Macanaz s'encarregà de repartir terres, rendes i càrrecs entre els Cebrián, Ortiz, Belloch, és a dir, les famílies guanyadores que havien recolzat al borbó i que esdevingueren en la nova oligarquia urbana. El poble pla, el no privilegiat, sí va patir com sempre les conseqüències. I van ser els primers en fer arribar queixes als nous amos, uns governants més preocupats per acaparar rendes que no vetlar pel bé comú. S'iniciava així la llarga lluita de la no casta per recuperar els drets perduts amb la Nova Planta, que per exemple impedia gaudir de l'espai forestal de Bixquert com durant l'època dels Austries, on no s´havia de pagar per coses que abans eren béns de tots. Ara es lluitaria en castellà per dotar a Xàtiva de unas nuevas ordenanzas para el buen gobierno de San Felipe.

Amb el reformisme il.lustrat, Carles III es salvà de la maledicció posterior contra els membres de la seua família dinàstica, gràcies a la política de pensar en el benestar del poble. Per a fer front a l'oligarquia botifler, es va permetre la creació de la figura del diputat del comú, encarregada de la defensa dels interessos dels no privilegiats, és a dir, els de la majoria de la població. La felicitat dels pobles passava per dignificar el treball, crear escoles, millorar els cultius, la ciència i evitar que ningú al país morira d'inanició. La conseqüència de donar-li veu al poble esclatà en forma de revolució, i Carles IV li tirà la culpa als francesos i les seues idees. Xàtiva odiarà al francés, primer per guillotinar a Lluís XVI, i després per invadir Espanya amb Napoleó. Els borbó es salvaren de l'odi perquè continuaven amb el poder. I arribà Ferran VII, i s'encarregà de nou d'esclafar les aspiracions de recuperar el nom de Xàtiva i la possibilitat de ser capital de província i bisbat dins d'una Espanya liberal, i ens deixà com a regal tres guerres carlines, on Xàtiva fou de nou parcialment cremada. En la nostra opinió fou també mereixedor ser capgirat com el quadre del seu besavi, i fins i tot, amb majors mèrits

En el moment que el Pacte d'Ostende va forçar l'exili de Isabel II, començà la carrera per maleir als Borbó remuntant-se no sols a la reina sinó a tota la dinastia. I tot per una crisi financera, que va arruïnar a molts conservadors, els únics que podien fer carrera baix l'ombra del poder. Arribava el canvi de castes. I Prim ajuntava a progressites, demòcrates i unionistes per donar-li el poder a una nova i efímera monarquia capaç de jurar una constitució, intent el qual li costà la vida, però el seu govern va poder felicitar a Xàtiva, ja que per fi hauria democràcia a la ciutat i se li podria fer justícia "?a aquellos hijos de Játiva, descendientes de los que mordieron el polvo humillados por el despótico Felipe V". Encara que molts d'aquells fills de Xàtiva prosperaren baix la protecció del despòtic rei. Després arribava Antonino Chocomeli, fill del darrer alcalde isabelí, i va contradir al pare, en atrevir-se a malparlar molt romànticament dels Borbó, i a situar la decadencia de Xàtiva, a causa del Anjou, monarca de funesta memoria? al despecho de un rey fuiste entregada?.y un decreto vandálico ordenando a que fueses a las llamas condenada te hace mártir sublime. Li donaren un premi i tot en un certamen de Jocs Florals, i convertia aquest rei en el causant de tots els mals de la pàtria valenciana, tan per la dreta com l'esquerra del pensament polític

Temps de Restauració, i amb els Borbó de nou al poder, quasi quedava bé malparlar del primer, i no anar més enllà d'aquest. El bipartidisme dinàstic de liberals i conservador no ho consentiria. I arribaren els nacionalistes perifèrics, els republicans, i els socialistes, i tots, aprofitaren la figura de Felip V, símbol de la centralització a la força, per reclamar autonomies regionals, cosa que sembla es va posar de moda, i als anys trenta, la dreta i l'esquerra no s'entenien en res, exceptuant en l'odi a Felip V. I així, per exemple, la societat de Lo Rat Penat, en una visita a Xàtiva, s'atrevia a proferir duríssims i incendiaris discursos qualificant a Felipe V, com "eixe assassí coronat al qui li devem els setabins odi etern, això com tota la raça maleïda dels borbons". Era la manera de fer pàtria, i tot açò, els portà a capgirar el quadre durant el franquisme, i a continuar una tradició que ens unifica com a poble, la de bramar contra la figura de Felip V.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

La Costera-La Canal-La Vall d´Albaida

La plaza de la Seu se consolida como espacio escénico y el teatro agota el aforo

La plaza de la Seu se consolida como espacio escénico y el teatro agota el aforo

El Festival de la Cançó roza el lleno pese a competir con un espectáculo similar en Sant Jaume

Alfarrasí se prepara para sus fiestas patronales con el estreno de un himno propio

Alfarrasí se ha engalanado para celebrar sus fiestas patronales y de Moros i Cristians,...

Solidaridad con las víctimas de Barcelona Minutos de silencio ante los ayuntamientos de Ontinyent y Xàtiva

Solidaridad con las víctimas de Barcelona Minutos de silencio ante los ayuntamientos de Ontinyent y Xàtiva

El Ayuntamiento de Ontinyent se sumó ayer a las muestras de condena por los atentados...

Desbandades i expulsions

E scric aquest article quinze dies abans de la seua publicació, perquè marxe de...

en la media veda

E n nada se abre la media veda en castilla-La Mancha, este lunes 21. En la Comunitat Valenciana ya...

Enlaces recomendados: Premios Cine