Adiversos ambients de la ciutat s'escolta un plany amarg, ple de tristesa, d'incredulitat per la publicació d'uns fets i l'evidència d'una traïció confirmada per una desaparició. És la constatació d'un sentiment d'estupefacció que colpeja la moral quan es pensa quina necessitat hi havia d'arribar a un càrrec públic i tindre premeditada una acció delictiva. L'objectiu era robar només prendre possessió del càrrec.
En carrers estrets, a cau d'orella, els laments són remors que confirmen que tot és com aparenta i, fins i tot, pitjor. Són gemecs, encara sords, que no volen creure allò que una investigació de l'elit policial treballa des de fa mesos. Als vials més amples les converses ja són més audibles. Es distingeixen les paraules d'aquells que presagiaven que els sobrecostos no podien ser sempre unes errades en els càlculs. Altres asseguren que ja havien sentit històries sobre bandes eslaves i contactes a Sud-amèrica i ara comencen a caure en què allò que sembla literatura és real.
La flaire a putrefacció va escampant-se, cada vegada més densament, per les converses. Alguns arriben a la conclusió que el nom de la ciutat s'associa a la corrupció. Uns altres, no massa nombrosos, comencen a preguntar-se si no hauran sigut massa anys de tolerar gracietes i perdonar exabruptes, de consentir —de paraula i omissió— que el món social, econòmic i polític de la ciutat siga com el d'una novel·la de Camilleri.
Ara, alguns que aplaudien perquè els garantien la ració quinzenal de futbol es qüestionen com és possible que els comptes de l'entitat només donen uns pocs milers d'euros de superàvit després de la visita d'un dels clubs més importants.
Als àmbits econòmics, empresarials i periodístics s'escolta un lament per l'actitud còmplice que mirava cap a un altre costat. S'inicia la desfilada dels penedits, d'aquells que reneguen de la proximitat del poderós convertit en sospitós i oloren les exèquies. El gori-gori de la mort política comença a sentir-se cada vegada més fort, al mateix ritme de les negacions que només fan que demostrar que tot és com sembla.
