Buscant un poc de frescor, al Jardí del Bes em vaig acostar i sentat en la seua gran bassa, amb els peus refrescant-se en l'aigua, vaig recordar quant de xicotet passava per ell diàriament. I sense adonar-me'n vaig aprendre a voler la naturalesa. En el meu cas va ser el primer acostament real a la fauna quotidiana. Allí vaig agafar la meua primera sargantana, vaig observar com un drac soltà la seua cua en la seua maniobra de desorientació per escapar. També vaig agafar la meua primera granota, em vaig espantar amb la visió d'un grandíssim gripau, vaig col·locar en un pot de llanda el meu primer grill. Vaig veure els meus primers cucs de seda convertir-se en papallones, vaig arreplegar els meus primers llambrígols o cucs de terra amagats en la terra mullada. Per primera vegada vaig menjar xixipa, una espècie de flor comestible que tenien una classe d'arbres els quals no sé de com s'anomenen oficialment.
I vaig gaudir amb les estacions climàtiques, vaig sentir molt més els canvis d'estacions. Amb la tardor, amb la gran caiguda de pàmpols i fulls, així com del seu hivern amb eixos dies grisos i humits de pluja i tons pàl·lids i olor de terra arremullada. Vaig disfrutar de la seua explosió primaveral plena de colors i olors a qual més aromàtic. I del càlid estiu amb el microclima natural que proporcionen els seus arbres acompanyats per la música ambiental en què ens deleiten el cor de xitxarres escampades per tot el jardí, i del seu cant insistent i esgarrat que es convertix en una simfonia repetitiva i relaxant. Tot açò quant era de dia, quan arribava la nit pareixia prendre el relleu musical el cor de grills ambientals, amb un so igual d'insistent que les xitxarres, però molt més agut i fi; i amb ells apareixien els amants invisibles a fer honor al nom del jardí.
I la gran bassa (antic llavador) que amb la muntanya de pedres imitació a naixement d'aigua al seu cantó li dóna una visió molt natural. Lloc de treball de mestresses de casa d'antany, edulcorat per les seues tertúlies, unes absurdes, altres transcendentals i per descomptat totes entretingudes, i vaig recordar l'olor de sabó natural, la majoria de les vegades fabricat per les mateixes dones en casa, i quant no era així, recorde alguna de les marques més utilitzades, com Lagarto o El Camión, que barrejat amb l'aigua fresca i cristal·lina li donaven a la roba neta un perfum natural inoblidable. Vaig refrescar, però sobretot, el millor i més confortable... és el que vaig recordar.
