Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Gorg

Ha sigut un plaer

Aquest corrent d'aigua ja no formarà més remolins. No fluirà després de les vacances. Al contrari, les farà com les de l'Ovidi. Escriure al voltant del que ocorre a la teua ciutat és un privilegi. Si més no, així és com m'he sentit des que el primer de desembre del 2007 vaig començar a comunicar-me amb vosté, amable lector. Durant tot aquest temps he intentat opinar de forma honesta. Si amb les meues paraules he aconseguit ajudar, informar o entretenir-lo, em done per satisfet. El respecte a la persona que gasta uns diners quan compra un diari mereix que aquells que hi col·laborem tinguem un compromís amb la veritat. Evidentment, des del punt de vista de l'autor.

Al llarg de quasi huit anys he intentat analitzar l'actualitat política de Xàtiva. Aquesta era la proposta que se'm va fer. L'objectiu sempre ha sigut eixe. Espere que el veredicte d'aquell que m'ha llegit coincidisca amb la meua intenció. És per això que l'anàlisi sempre s'ha centrat en allò que ocorria en els àmbits polítics de la ciutat i que, no anem a negar, ha donat molt de joc sempre. Pel mateix motiu espere no haver decebut a qui em va fer la proposta de convertir-me en columnista habitual: Ricard Gallego i Agustí Garzó. Als dos he d'estar agraït perquè, com he escrit abans, només pocs tenen l'ocasió de practicar un dels gèneres d'aquest ofici: el periodisme d'opinió. I l'oportunitat va ser gràcies a ells. He de destacar també el respecte amb el qual Levante-EMV ha tractat sempre les meues columnes, sense llevar mai ni una paraula.

Ha arribat el moment de parar i abandonar el compromís quinzenal de redactar el que un, modestament, pensa sobre cada tema. Sé que amb aquesta decisió sóc qui més perd: el plaer periòdic d'escriure lliurement sobre el que vols i és pròxim, la sensació inexplicable quan acabes una columna i l'envies o el moment màgic de comentar amb el lector allò que li han provocat els textos.

Tot això s'acaba. Adreçar-me a vosté ha sigut un gust. El privilegi, voluntàriament, s'esvaeix. Estic segur que els trobaré a faltar. Fins la pròxima. Bona Fira.

Compartir el artículo

stats