ui dimecres, dia 12 d'agost, quan Xàtiva ja fa oloreta a Fira, ja deixa veure el roget del meló d'Alger pels carrers, ja comença a surar ambient de festa, quan els xiquets estan pensant en tot el que els firaran en uns dies... Jo pense que vaig a firar-te aquest escrit. Sí, a tu, que, segur que no t'ho esperes, que ni t'ho imagines... El passat dilluns, 27 de juliol, jo havia anat al Centre Comercial, quasi a última hora, per veure si trobava el que em calia per arrodonir el regal d'Edu, un dels meus Pecupitos, ja que al dia següent, convidades pels seus pares la meua xica i jo, dinàvem en sa casa per celebrar el seu aniversari número díhuit, tot un esdeveniment per a qualsevol jovenet. Quan eixia cap a l'aparcament per tal d'agafar el cotxe i anar-me'n a casa a preparar el sopar, tu entraves. Jo anava a apropar-me a tu per a donar-te la més sincera enhorabona, puix encara no te l'he donada personalment, però en dècimes de segon vaig entendre que tu i la teua companya anàveu raonant d'algun assumpte important que no permetia cap interrupció, així que em vaig limitar a saludar-te amb un immens somrís al qual tu em respongueres d'igual manera.
Arribats a aquest punt, com que tu ets lector habitual del Levante i potser lliges aquestes línies de la mestra-escriptora, vull que sàpies que m'alegre per tu, perquè ets treballador, ets idealista, ets dels qui creu que amb constància i dedicació tot arriba, i que el camí es fa caminant... Et veig amb il·lusió i amb ganes de fer que tot marxe bé... Continua sent tu mateix...
A les portes de la Fira de Xàtiva ens trobem, amb les paradetes muntades, exposant la mercaderia per a ser comprada; amb les atraccions reclamant que xiquets i jovenets en facen ús, plens de rialles i de complicitat; amb els bars fumejant olor de pimentó verd, ou i sardineta, sol·licitant veïns i visitants que ocupen les taules... I què firar-te? Mirant-te la careta de xiquet entremaliat de pel·lícula (agafa-t'ho com a complit... Jo sóc major que tu i, segons diuen certes amistats que m'aprecien, continue tenint la careta de xiqueta entremaliada de pel·lícula, a l'igual que fa anys), m'abelleix fer-te un regal, a més, hui, al mes justet del teu trenta-sisé aniversari... I, què millor que donar-te l'enhorabona per escrit! Felicitats!
