nguany he cantat per primera vegada en el cartell oficial de la Fira després de més de 20 anys de carrera com a cantautor. Sóc de Xàtiva, amb tot el que aquestes paraules signifiquen: Xàtiva no és meua, al revés, jo sóc de Xàtiva: allò que a alguns governants d'aquesta ciutat els ha costat tant d'entendre.
El motiu per a no contractar-me no ha estat la qualitat (ho hauria pogut arribar a entendre, un sempre pensa que pot donar més) o el preu (cobre molt menys que Raphael), el motiu és ideològic. Resumint: el meu valencianisme de construcció és incompatible amb el seu espanyolisme depredador, estic a favor dels qui pateixen —i això no sol agradar a qui els fan patir—, sóc una miqueta roig i negre i estime Xàtiva i la llibertat.
El meu primer concert, l'any 1993, va ser a Ontinyent. La primera vegada que vaig cantar a Xàtiva va ser al pub Al Sur, encara ho recorde. De fet recorde cadascuna de les vegades que he cantat a Xàtiva amb una il·lusió tremenda. Botifarra m'ho va dir un dia: "tu i jo som dels qui no podem estar dos dies sense vore el campanar de la Seu". Sempre he cantat a Xàtiva acompanyat pels col·lectius i les associacions, això m'omple d'orgull, o pel meu propi esforç i cabuderia però mai de la mà de l'Ajuntament. Això de vegades em fa sentir orgullós, però entenc que potser la meua projecció com a autor de cançons seria una altra si hagués rebut el suport de la ciutat de qui sóc. No m'agrada obrir-me en canal i mostrar les meues vísceres, per a mi és molt incòmode escriure aquest article. Sóc molt discret i no m'he queixat mai més del que fóra necessari davant d'aquestes dues dècades de negació al meu treball. Si avui escric aquest article no és per mi, de veritat, és perquè no vull que a ningú de Xàtiva li passe això: es diga Bruno Lomas (amb 20 anys d'homenatges) o Raimon (amb 20 anys d'oblits). Voldria respecte per als músics, que es done oportunitats als grups i solistes que comencen i que els creadors puguen mostrar els seus sentiments i pensaments sense la censura i la prohibició.
Jo no canviaré en allò profund: estic contra el poder, contra l'acumulació del poder i contra el malbaratament del poder: contra qualsevol poder exercit en contra dels desprotegits. Tinc el vici de dir en veu alta el que no m'agrada i, de vegades, amb un micròfon davant. Si penseu que això és un impediment és que no heu entès res.
