És divendres. I per primera vegada en molt de temps, pots portar els teus fills a escola. Un goig retrobat i efímer. Avui lliures perquè treballaràs tot el cap de setmana. Una pausa oportuna perquè és l'aniversari del fill major i encara hi ha preparatius a fer. I no has d'agafar el tren de rodalies que et castiga les cervicals i, de vegades, la paciència. A València, la gent s'estranya que tornares a Xàtiva, fugint del rovellet de l'ou. Ahir et vas excusar per l'enèsima estrena o presentació a la qual no podràs assistir perquè els xiquets han estat malaltussos. No pots estar tantes nits fora. Et necessiten a casa. I no pots sobrecarregar encara més sa mare. Volies estar ací i allà i no acabaves de fer res bé.
No estàs escrivint ni la quarta part del que t'agradaria. I tampoc no és cap drama. Jaume Cabré, un dels escriptors que més admires, ja et va explicar aquell dia que vas tindre el plaer de presentar-lo, al sopar posterior a l'acte, que aquesta és una etapa. El món pot viure una llarga temporada —o per sempre— sense els teus llibres. I sense que faces presentacions o xerrades a l'engròs. Et sap mal perquè ja no pots donar caloreta a tota la gent que t'agradaria. Has de filtrar. I si filtres, quedes malament. Ho has d'assumir. Tornares a València, a treballar, perquè la cosa s'estava posant molt maleta. És pesat, però encara com, has de donar gràcies tots els dies per tindre un treball que, a més, t'agrada. I esteu bé a Xàtiva. És la ciutat on vols criar els teus fills, al costat dels iaios. «Operació àncora», diu un company periodista de València, amb un cert to burleta. No fas cas.
Avui hauries d'estar content, i ho estàs, tot i que també et recorre una profunda recança. Fa poc que es compliren els 20 anys des que morí Raquel, la teua germana, amb només 19 anys. Voldries que haguera conegut els teus fills, que haguera tingut els seus. Tot això i allò que no cal que s'aprope el dia de Tots Sants per recordar-ho. Perquè la dolorosa mort d'Obdulia, ta mare, encara és recent.
Acabes aquestes ratlles perquè has d'embolicar regals. I has de fer el dinar perquè ve el iaio Pere. I, a poder ser, t'has de tallar els cabells. Molta cosa. Però no has de pujar al tren. Ni tornar, amb l'energia xuclada. Una divendres a casa. Un dia especial.
