14 de noviembre de 2015
14.11.2015
La noticia setmanal

assignatura pendent de J. Rodríguez

14.11.2015 | 01:27

Fou un 14 de novembre, però no dissabte com hui, sinó divendres, però no el d'ahir quan Raimon va oferir, ja com a fill predilecte, el primer dels dos concerts al seu poble, «on s'acaba l'horta i comença el secà», es tracta d'un de fa 18 anys. Des d'aleshores, 1997, cap ajuntament democràtic de la que vol ser capitalitat de la Vall d'Albaida ha tret del silenci la veu que, com escrivia al maig de 1997 el periodista Miquel Alberola, era «el aullido que más asustó a la dictadura: el grito de Raimon».

Els 4 concerts de Raimon a Ontinyent

Enguany, per allò de seguir la tradició, Ontinyent deuria acollir un concert del cantant de Xàtiva, és a dir la d'oferir-ne ú cada deu anys des de 1975. Seria el quint i una bona forma de festejar els 75 anys de vida i llegat de Raimon. D'eixe esperat recital, el govern municipal de Jorge Rodríguez té la paraula. Del primer concert, un 10 d'agost de 1975, del qual fèiem memòria en esta edició recentment, cal recordar que fou el primer gran acte predemocràtic de la ciutat. Assistiren al desaparegut Patronat més de 900 persones, mentre el dictador Franco agonitzava al llit. Testimoni d'aquell recital fou la cançó que va estrenar: Es veu. El segon recital ontinyentí de Raimon fou a l'escenari del teatre Echegaray, on també oferiria els dos següents. Va ser el dissabte 27 d'abril de 1985. Va ser al context d'una gira de 16 concerts a tot el País Valencia, començant pel seu poble, el 29 de març. Una gira qualificada d'antològica. En una entrevista que es va publicar al BIM d'Ontinyent, i a una pregunta anecdòtica «Per que vius a Barcelona?», Raimon donava una resposta que encara deuria avergonyir als valencians, «si visquès a València, on m'han prohibit més que en cap lloc del món, hui no estaries fent-me esta entrevista, ni ma mare sabria probablement que cante». El tercer recital, el divendres 7 d'abril de 1995, amb entrades esgotades. A més de recordar a qui llavors ja havia encetat «vacances», l'Ovidi Montllor, Raimon va oferir un repertori poètic, el que no lleva que al tercer bis fera tronar el seu crit alliberador: Al vent. El darrer recital ontinyentí del Raimon seria un tant atípic, el 14 de novembre de 1997, poc més de dos anys respecte a l'anterior. El motiu era commemorar el sisè centenari del naixement del gran poeta de la Safor Ausiàs March. Aquell va ser un recital on el cantant de Xàtiva, amb Veles e vents, aconseguiria allò de bullirà el mar com cassola en forn,/ mudant color e l'estat natural. Per tot el que s'ha dit, i més, Raimon segueix sense perdre els orígens ni la identitat, erigint-se en un referent insubstituïble.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine