14 de noviembre de 2015
14.11.2015

Ontinyent abre su feria de noviembre con más paradas y atracciones

14.11.2015 | 01:27
Ontinyent abre su feria de noviembre con más paradas y atracciones

L'autor de l'article, Cronista Oficial d'Ontinyent, explica els origens d'aquesta fira i aporta algunes reflexions sobre el futur d'aquesta manifestació lúdica i comercial

En el cor de la tardor „el tercer cap de setmana del mes de novembre„ els ontinyentins tenim una cita ineludible: la fira, una celebració sempre compartida. Els pares o iaios acompanyaran uns infants que no es cansen mai de pujar als cavallets, a la "nòria", als diminuts cotxets de choque La jovenalla preferirà atraccions més atrevides amb les quals descarregar l'adrenalina. Molts dels meus paisans buscaran el motiu, l'excusa, per a passejar en un atapeït recinte firal tafanejant i procurant comprar a bon preu, entre les paraetes, l'obsequi desitjat.

A hores d'ara, la fira d'Ontinyent és pur entreteniment i diversió. No sempre ha sigut així, les fires eren molt importants per a l'economia dels nostres avantpassats. A elles, acudien comerciants i compradors buscant una transacció avantatjosa perquè estava exempta del pagament d'impostos i, al mateix temps, còmoda, ja que durant un període determinat es concentrava un ampli ventall de productes; uns articles que normalment no estaven a l'abast de la gent. No cal remuntar-se massa en el temps per a recordar que les vies de comunicació de la comarca han sigut sempre deficients i han dificultat l'intercanvi comercial.

Els ontinyentins tenien limitades les opcions. Cal destacar que fins a meitat del segle XIX els ontinyentins estaven obligats a adquirir els productes en les tendes que tenien reservada la venda de manera exclusiva. Hui en dia resulta inimaginable. Però, exceptuant el dia de mercat o fira, els ontinyentins tenien limitades les opcions de mercat a causa de l'existència d'aquests monopolis que controlava l'ajuntament. Per tant, la fira era un oasi de llibertat en un entramat comercial sotmès a molts entrebancs i aranzels.

Sens dubte, aquesta concentració comercial potenciava l'economia del municipi, ja que en un curt període de temps es realitzaven moltes transaccions amb el natural benefici dels veïns. No és d'estranyar que, a mitjans del segle XVII, l'ajuntament d'Ontinyent interposara litigi legal contra el marqués d'Albaida, perquè havia canviat unilateralment la data de celebració de la seua fira fent-la coincidir amb la nostra, amb la lògica competència mercantil que aquesta mudança suposava.

Els ontinyentins, molestos després de sis anys d'esperar la sentència dels tribunals en aquest conflicte comercial, es dirigiren el 22 de setembre de 1675 „en aquell temps la fira se celebrava en la segona meitat d'aquell mes„ al territori del marquesat més pròxim „que era el poble de Benissoda„ i, en venjança, cremaren algunes cases d'aquell llogaret. La concòrdia de pau entre les dos poblacions „que necessità la intervenció reial„ va estipular una sanció per als ontinyentins i el pagament dels danys causats; però també l'obligat canvi de dates de la fira per part de la vila d'Albaida.

A poc a poc ens acostem al 600 aniversari del naixement de fira, un privilegi concedit pel monarca Alfons el Magnànim i datat el 2 de març de 1418. Sóc dels que consideren que cal potenciar aquest esdeveniment. Tenim un exemple ben a prop en l'espai i en el temps de celebració: Cocentaina, una fira més antiga (1346), però que ha sabut adaptar-se als nous temps. La nostra fira no pot ser únicament una festa lúdica que molts vinculem a la nostàlgia de la infantesa, quan començava a fer fred i s'estrenava la roba d'hivern. Ara més que mai, hem de buscar solucions per al futur.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine