Les mobilitzacions en contra de la violència contra les dones, amb manifestacions, accions a les xarxes socials i recordatoris als mitjans, ha posat en el primer terme aquesta terrible xacra social amb un cost inacceptable en vides humanes i vides destrossades. El recordatori és imprescindible. Malauradament, el pronòstic i les perspectives d'acabar amb el problema són gens encoratjadores.
Una ullada a la programació televisiva fa entendre de les alertes que llancen els experts respecte de la visió dels joves de les relacions de parella, sorprenentment mimètica de temps que pensàvem superats: dominació i control masculí, supeditació i submissió femenina. Això té a veure amb els models dominants en la televisió: mascle alfa, fatxenda i hostil a la intel·lectualitat. Femella sexy, descarada i concentrada en agradar al mascle exhibint centímetres de carn. En el foment d'aquests models i dels valors que se'n deriven tenen molt a veure els poders públics i els mitjans de comunicació. Si promous Gandia Shore, tindràs Gandia Shore.
L'ensenyament fa de dic de contenció contra aquests models, però els esforços s'esterilitzen pel poder de suggestió de la imatge. Una visió solidificada per la popularitat d'aquells programes i per la noció, conscient o no, que les crítiques es fan des d'una visió elitista i paternalista, la qual cosa dificulta que es veja la relació entre violència i un determinat tipus de productes. No és estrany perquè el sexe, a més a més, és per tot arreu. I tot i una tímida equiparació amb l'home, la dona continua sent l'objecte sexual per excel·lència. Tampoc pensem que la culpa de tot ho té la televisió. Què hi ha darrere de l'èxit entre les dones de tota condició del sado-light de 50 sombras de Grey? És una bona pregunta per als sociòlegs.
Per complicar-ho encara més, les tipologies de violència contra les dones són molt diverses. En una de les meues novel·les hi vaig introduir el personatge d'un maltractador professor universitari i d'ideologia progressista. No era una elecció atzarosa ni que forçara la versemblança: reflectia la magnitud i abast d'un problema que no té respostes ni solucions senzilles. Que ens obliga a estar alerta davant els amors possessius que acaben sent letals.
