No s'ha de fer llenya de l'arbre caigut, encara que algú haja fet estelles tots els seus "enemics". Cal controlar-se i no dir barbaritats, inclús referint-nos a qui no s'ha controlat mai i ha dit tantes i tantes necetats. No s'ha d'alegrar un de les desgràcies alienes, ni de les qui s'ha alegrat del mal de tantes persones. Cal respectar la presumpció d'innocència, inclús d'aquell que ha acusat sense dades ni proves. No cal riure's del mal que a algú li arriba, ni tan sols de qui s'ha rist a braç partit de tot el que passava als altres. Cal mossegar-se la llengua i ser moderat amb les expressions, inclús amb aquell que tan lliure i descaradament mai se l'ha mossegada i sempre s'ha expressat com ha volgut. No cal burlar-se de ningú: ni de qui tant s'ha burlat dels demés. Cal ser discret en les manifestacions, inclús amb qui mai fou prident. No cal insultar mai, ni a aquell que tant ha insultat a tothom. Cal ser educat, inclús amb qui ha sigut sempre un maleducat. No s'ha faltar el respecte ni a aquell que no ha fet altra cosa...
Són exemples de bones maneres que hui, sense saber per què, necessite repassar. Exemples educatius rebuts, al mateix temps que transmesos, que no passen de moda i sempre estan d'actualitat. També caldria afegir: no cal riure les gràcies a qui es burla d'una desgràcia i pensa que fa riure dir que «els pujarem amb cordes». Tampoc amb aquell que es burla dels mestres, dels músics i fins i tot dels seus votans... No cal justificar maneres prepotents ni eixides de to en moltíssims dels plens de l'ajuntament en corporacions passades. No cal riure-li al jefe sempre les gràcies: això et fa còmplice, súbdit o ignorant. No s'ha de mirar cap a un altre costat quan es veuen injustícies; no cal. Ni votar amb el nas tapat, els ulls embenats i les mans als oïts per què d'una manera o d'una altra ens sentim beneficiats o per què ens fa gràcia? Definitivament no.
No és la meua intenció donar lliçons a ningú de bones maneres, però m'he vist en la necessitat de repassar el manual de comportament social per què si arribe a escriure el que estava pensant, el meu escrit haguera quedat molt maleducat i haguera fet el mateix que tant he criticat. Bones maneres, en definitiva. Però en quanta gent les he notat a faltar...
