Què sofrit és el paper, que aguanta tot allò que damunt d'ell es vessa: des d'una bona novel·la fins al més humil o el més pervers dels articles sense ànima. Que roïnes són les travessies del desert, i els qui des d'ell escriuen; sobretot si no estan ben equipats i preparats per al viatge. Les seues llargues nits gelades i els seus monòtons i calorosos dies, adornats amb puntuals i fortes tempestes d'arena, tal vegada recalfada en forma de "processos judicials". Pot ser eixe el motiu, una travessia llarga i tortuosa, la que fa a algunes persones escriure passatges històrics —supose que ben documentats— acompanyats de dards partidistes, d'opinions personals amb comentaris irrespectuosos o frívols. ¿Quina necessitat hi ha de reforçar un article intentant desprestigiar als maulets per la seua quantitat? ¿Qui diu que foren pocs? ¿Què més dóna els que foren? Segurament no serien tants com els botiflers i estarien pitjor armats, però van donar la cara, van repartir canya i va costar molt de derrotar-los. ¿Com es pot pensar que es millora una exposició donant a entendre que en l'homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva es pensen que totes eren republicanes d'esquerres? Clar que no, cadascuna de les víctimes civils tindria la seua pròpia ideologia, per això encara s'entén menys l'absència d'alguns partits en aquell acte. En tots els anys que porte assistint a l'homenatge, mai he sentit, ni que es diguera, ni tan sols que s'insinuara dita afirmació; l'única cosa que si he vist és l'absència continuada del PP i les traves que a eixe homenatge sempre ha posat eixe mateix partit. Tampoc entenc l'antipatia que alguns semblen tindre, segons deduïsc pels seus escrits, al valencià. I ho lamente. Ho lamente més encara perquè crec que no és fruit dels efectes secundaris del desert; que és degut a la mala creença de superioritat que els envaeix. Eixa malaltia sembla que els ve de molt abans, l'observe en molts escrits de hui en dia. Quina pena. Em resulta trist llegir com es desprestigia el nostre idioma justificant-ho en què al seu dia s'escrivia poc [?]Pel que veig, el text que he llegit en un dels últims escrits publicats a Levante-EMV el seu autor ve a dir (i pense que és el mateix sentir de la majoria dels qui devaluen o menyspreen el valencià) que de poder etiquetar-se entre plebeu (maulet) o noble feudal (botifler) triarien ser noble. D'això no em cap el menor dubte, estic segur. Paraula de Maulet.
