16 de abril de 2016
16.04.2016

Festa

11.07.2016 | 17:08
Festa

En peu s´ha posat a caminar, mentre l´altre, excitat i gelós del germà, encetava uns passos de salsa enmig de la plaça. Avergonyida, he intentat de mantindre'ls tancats en les sabates però els ditets han aguaitat l´ungla per fora i ja no hi ha hagut manera de recuperar-los.
Quan encara no m´havia refet de la mitja sessió de ball forçada, la cama dreta se n´ha anat a córrer una marató; la seua bessona, però, m´ha procurat tranquil·litzar i m´ha assegurat que ella no m´abandonava. No cal dir que me n´he alegrat molt perquè almenys tenia un membre per continuar el meu passeig programat, però la mandrosa m´ha deixat sense recursos quan s´ha estirat sobre uns escalons, a ple sol, per gaudir mirant els vianants.

He procurat, aleshores, que les mans m´obeïren; tanmateix, no han volgut saber res de carregar carpetes i bosses, i s´han dedicat tota l´estona a moure els dits per saludar efusivament els vehicles que circulaven amunt i avall.

En un intent desesperat per salvar la meua dignitat i dominar el que em quedava de cos, he ordenat als ulls que s´esforçaren per mirar endavant per tal d´anticipar-me qualsevol obstacle. Ha sigut del tot inútil: el dret ha clavat la vista en el cel i s´hi ha enganxat quatre hores seguides, embadalit, contemplant com quatre nuvolets de crema tacaven el turquesa infinit; mentrestant, l´esquerre recorria amb deler tots els gesmilers dels voltants.

Jo que pretenia estirar-me sobre la gespa del parc i gaudir dels primers instants de plaer de l´any, arrossegant-me i mig encegada, he hagut de buscar el recer d´un arbre gegant per apartar-me de les insolències dels veïns que ja m'assetjaven. A poc a poc, el cos ha anat tornant a l´obediència absoluta i he notat, per fi, com em deixava anar i queia en una somnolència d´allò més agradable.

Quan pensava que aquella rebel·lió corporal havia passat a la història, de sobte, la cintura ha començat a dibuixar cercles cada vegada més amples i el pit s´ha posat a tremolar pels riures que s´espentaven per eixir-ne. Les convulsions han pujat d´intensitat fins que, tot d´una, he esclafit a riure i a riure davant de la mirada atònita del món sencer.

Ha sigut quan la meua boca, oberta en un somriure blanc com una vela llatina, s´ha llançat a cantar a plena veu una ària contundent en una llengua que ni jo mateix reconeixia, quan he entés que el meu cos celebrava l´alegria de la terra que, per fi, despertava.
Començava l'estiu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine