Un aclariment: la majoria de sistemes educatius a Europa no contemplen els concerts. Hi ha un sistema públic molt potent. I qui vol un altre tipus d'orientació educativa el busca en la xarxa privada pagant de la butxaca. A Espanya els concerts naixen governant el PSOE per poder oferir suficients places allà on no hi havia suficient oferta pública. Amb el PP, això fa un tomb, convertint pràcticament la xarxa pública en subsidiària de la concertada sota el pretext de la llibertat d'elecció. Llibertat per a uns quants amb els diners de tots. I pel camí, es va fer una política que consistia a detraure recursos del sistema públic, afeblint-lo i ressaltant el augment de demanda de la concertada, alimentant l'equívoc (al qual molta gent és permeable) que si és privat és millor. Un argument fal·laç.
Hi ha bons centres públics i concertats. I bons professors en ambdós sistemes. I manifestament millorables, en ambdues xarxes. I en un i l'altre cas hi ha pares que entenen el seu paper i altres que estan convençuts que el client (la progènie, vaja) sempre té la raó. Però la funció dels poders públics és, per sobre de tot, garantir que hi ha una xarxa pública de qualitat. Malauradament, els anys de govern de la dreta han creat la confusió, ja de difícil retorn, que l'obligació és pagar-li a les famílies el centre que vulguen. Això explica que en l'atribució d'unitats escolars, que ha primat el sistema públic —no pot ser d'una altra manera—, patronal i famílies de centres concertats s'hagen carregat de raons, algunes plausibles. Altres, no. El debat, a més, té vessants diabòlics. L'eliminació d'una única unitat del col·legi Claret de Xàtiva ha suposat un important conflicte amb una derivada curiosa: l'aula suprimida en primària potser deixarà —això diuen— sense línia en valencià el centre. De ser així, es podrien veure's afectats pares que voten opcions d'esquerres. Encara més: als centres concertats, ara parlem en general, hi ha molts treballadors votants d'opcions progressistes preocupats per la reducció d'unitats. Sectors que critiquen que centres d'elit no han patit les retallades que sí tenen concertats que atenen famílies de classe treballadora o fan una funció social. Complicat, no? La dreta sap sempre com deixar les coses lligades i ben lligades. Però la vida és tossudament complexa i multicolor.
