Fa uns pocs anys ha començat aquesta histèria antitaurina, que va en augment, que mescla totes les diferents festes de bous. Fa uns dos anys des de dins de la plaça de bous de Xàtiva, es sentien els crits d'assassins que proferien desd de fora un grup antitaurí. I hom podia llegir algun article, en diversos diaris, on es feien alguns comentaris que més valdria oblidar. L'opinió majoritària de la gent era que "a qui no li agrade, que no vaja" (Qui no vullga pols, que no vaja a l'era). Però en nom de la llibertat que crec que tots ens hem guanyat, no deguem prohibir que ningú ho puga fer. I aquesta histèria ha calat en alguns ambients. En primer lloc en alguns politiquets de la mà al cul que s'han llegit un llibre o dos „i alguns, ni això„ i creuen que poden opinar d'allò que no saben. Déu ens lliure dels que sols han llegit un llibre en sa vida, ja siga, el Koran, la Biblia (que està en plural i són molts llibres), o a Engels i se'l prenen com una religió, allò que és una opinió, ja saben allò de l'educació en la tribu, i que la família la va inventar el dret de propietat i el capitalisme (i que conste que un servidor té alguns amics en la CUP i tots no son iguals).
Altres, en diverses tertúlies a les que assisteixen, bramen contra els bous de diverses maneres. Algú que és independentista, perquè diu que a Catalunya mai hi ha hagut bous, i que els únics que els defensen son els del delta de l'Ebre. Però compte, que eixos no s'han prohibit, per no perdre vots allí. Alguns altres a València o a Xàtiva mateix, posant-se en un lloc de superioritat, llancen maldats contra els aficionats taurins, alimentant una histèria col·lectiva, que solament es calma i es disculpen, quan estàn davant d'algún aficionat, com jo mateix. Es tracta de persones poc formades, que voten unes coses, i quan el vent canvia de direcció, ells també canvien. No oblidem que a Jesucrist també l'acompanyaren el Diumenge de Rams els mateixos que Divendres Sant el portaren a la Creu. Aquesta classe de persones em repugna, perquè crec que més o menys, la persona sensata ha de mantenir les seues opinions, si està convençut d'elles, malgrat que canvie la veleta del campanari pel vent.
Però anem a pams. Als assessors i juristes que han programat aquesta consulta a Xàtiva els indicaria quina és la legislació taurina, i els recordaria que els ajuntaments no poden anar contra la legislació superior ni prohibir la tauromàquia, que està protegida per l'Estat. Es a dir, la consulta no és vinculant, i l'Ajuntament de Xàtiva només pot fer que llogar la plaça a l'empresa que vullga fer bous, i si alguna persona o societat (grups d'empresaris d'hostaleria, per exemple, o d'algun altre ram, com ha passat a Sant Sebastià) es sent perjudicada per no fer bous, com després direm, podria acollir-se a la legislació taurina vigent.
Corregudes i Fira. La Fira de Xàtiva té els tres primers dies dedicats a la Fira dels animals, i com en tantes altres fires, les corregudes són inseparables del programa d'actes, encara que l'ajuntament ho delega per contracte a algunes empreses interessades. Els dies que n'hi ha correguda, unes 5.000 o 6.000 persones d' unes amples comarques „des de València i la Ribera, fins a la Vila Joiosa, Alacant o Albacete„ es desplacen a la Fira de Xàtiva, per anar a la correguda. Ells i els seus familiars es recorren la fira, comprant a les parades i dinant o sopant als bars i restaurants. ¿Estem tan sobrats que anem a deixar perdre aquests ingressos turístics, d'aquesta gent, que fins i tot ve de les platges, des de Sueca o Alacant? ¿Els professionals de l'hostaleria, els firers i els comerciants locals han de deixar perdre aquestos ingresos? Que acudeixquen als tribunals, que els protegeixen.
Però la histèria antitaurina no és l'única. Ara també es posa en qüestió la figura de la Reina de la Fira. No s'ha dit res de la processó del Corpus ni de la Mare de Deu de la Seu. Diuen que no n'hi ha voluntàries. Tampoc n'hi hauran prompte per a ser clavaris dels combregars o d'algunes confraries de Setmana Santa per si han de pagar la música i els ciris. Però de moment les confraries ho assumeixen. No els agrada el nom de Reina; tal vegada són republicans. Puix mireu: jo encara senc a les mares de Xàtiva anomenar a les seues filles, pels carrer, «vine ací, reina». I al mercat del dimarts o divendres, escolte en les parades: «reina, mira quines carxofes més bones tinc». I ningú s'esgarra les vestidures. En 1980 li canviarem a la reina el nom pel de festera, que podria haver segut també «firera major», com la fallera major.
¿Per què tenim que impedir que alguna jove xativina, si té il·lusió, ocupe aquest càrrec amb la seua cort d'honor, com s'ha fet sempre? Si volem estar igualats en tot també podriem, fins i tot, anomenar un firer major, peer què no. I en cas de que no n'hi haja voluntaris ni voluntàries (i ací no utitlitze jo el génere epicé ( epiceno del grec epikoine = paraula vàlida per als dos gèneres, cosa a la que m'autoritza la gramàtica), se li diu a la gent i ja està: «Enguany no n'hi ha reina o festera de la Fira, a l'any que ve, ja vorem». Però no prohibim res, per què ja hem tingut més de 40 anys de prohibicions. ¿No els sembla suficient?
No vull cap prohibició. No sé si votar per internet serà un engany per a evitar que voten les persones majors, però ja ens han indicat que tindrem unes xiques que amablement ens explicaran aquesta i altres qüestions: no vull pensar mal. Jo hi aniré, encara que és una enquesta no vinculant. Solament diré que estem en campanya electoral major, i que els dos partits, que han armat aquest "enredro", no comptaran amb el meu vot en les properes eleccions. I "cada palo, que aguante su vela", perquè no vull que una minoria m'impose les seues opinions però, menys encara, les seus prohibicions. Bona nit, cresol.
