a unes quantes setmanes la regidora de Compromís i segon tinent d'alcalde, Cristina Suñer, publicava una foto en el seu facebook personal on recuperava una instantània de les passades eleccions municipals on es veia a ella mateixa, a l'alcalde socialista Roger Cerdà, i al primer tinent d'alcalde d'Esquerra Unida Miquel Lorente, amb les mans juntes i un somriure d'orella a orella, escenificant el pacte polític dels tres partits. Suñer aprofitava la foto per a exclamar amb gallardia i poderío: «anem junts fins i tot com a imputats». Doncs jo no li veig la gràcia. Tot això és per la querella criminal interposada per l'associació de professionals taurins en contra de la supressió de les corregudes de bous per part de l'Ajuntament, després d'una consult ¿ popular? consistent en una mínima participació. El comentari de la regidora de Compromís significa que està feliç i contenta de que puguen ser imputats tots tres? (investigats és diu ara). Una imputació significa una dimissió immediata (excepte per al PP que no considera que la corrupció siga delicte ni motiu d'imputació, sinó «danys colaterals» per allò de tindre el poder i a més a més quan més escandalls carregen a les esquenes, més vots a les urnes). El dia que jo siga capaç d'entendre això podré morir-me en pau. Una explicació, necessite sols una explicació. Doncs bé, i ara resulta que si pillen un fiscal d'eixos que estan mig pirats i pensa que ha hagut prevaricació en el cas tal i com denuncien els autors de la querella, Cerdà, Lorente i Suñer haurien de dimitir dels seus càrrecs per a poder defendre's i per això no li trobe la gràcia ni a la foto ni al somriure, que de casos pitjors en hem vist i res seria d'estranyar. Tots tres partits polítics segut valents portant endavant la promesa electoral de abolir les corregudes de bous però les preses no son bones conselleres. Per cert, el dia que feien públic el resultat de la consulta, inaugurava les seues funcions en Xàtiva un circ procedent d'un país del nord d'Europa que portava cocodrils morts de fam, elefants raquítics, tigres drogats i lleons amb més anys que Matusalén, però vivien feliços tancats en les seues reixes, i al mateix temps la futura Reina de la Fira, encara per elegir, somniava en una presentació en la Plaça de Bous, a ritme de pasdoble, corona blanca per muntera i un orgasme de regal. El de la satisfacció de que no s'hagen pogut carregar la seua presencia florera en ple segle XXI. Que gustos hi ha per a tots.
