Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

la versà abans que l'albà

o tinc entés, des de xicotet, que els origens de les albaes de Xàtiva estàn en la versà. Es feia en la fira dels animals. El tio Pepe Palop em contava que era un gran comboi anar a vore la versà, que era com un pique entre els participants i els partidaris d'uns o d'altres. Este tipus de coses es fan en molts llocs: els àrabs, per exemple, ho fan; en Murcia es fan els trovos, que tenen molta fama; per la part d'Alacant també es versa, igual que a Castelló pels pobles de l'interior... També a Catalunya es fan unes versaes que arriben a zones del Pirineu. La gent de Xàtiva anava a fer la versà i es feia en el recinte dels animals. I una cursiositat es que venia molta gent de Dènia. Venien a comprar i vendre, però més que res venien a la versà. Això es feia només els dies 14, 15, 16 i com a molt el 17 d'agost, igual que ara la Fira de Bestiar dura només eixos dos o tres dies. Els participants s'aseien i feien un rogle. Però no eren albaes; les albaes s'han cantat en l'horta de València i s'han extés per la resta del territori. El que passa és que en l'any 75 o 76, quan les volen recuperar ací en la Fira de Xàtiva, van tirar per l'albà però no per la versà. I és que això s'havia perdut, quasi ningú sabia cantar-ho encara que jo he tingut la sort de conéixer a gent com el tio Catarro, de la torre de Canals, el tio Pepe... Encara els vaig poder grabar. Ells eren de la versà. Doncs bé, era un rogle i d'una cosa insignificant com un got d'aigua, per exemple, feien una conversació lligada, vinga a llançar versets, un darrere de l'altre: que si tu, que si aquell, que si jo...Ah, i molt fort: les dones no podien anar mai a la versà, no us cregueu que això no era dur; quina barbaritat, nomes homens. Era un concurs per veure qui era el millor versador. I tot molt estrice; hi havia dos o tres coses que no es podien fer. Per exemple, quan un estava versant ningú es podia riure. Tampoc es podien fer escoltellets. El meu amic Pep Martínez era un enamorat de la versà i fa deu anys la vàrem recuperar ell i jo per a Raquel Ferrero l'any que va ser Reina de la Fira. Era la primera vegada en molts, molts anys que es feia la versà en la Fira. Però tornant enrere, passen els anys d'aquelles primeres coses que em contaven de la versà i un dia em trobe amb el tio Miguel el arrier, que encara viu, en la muralla, i em fique a parlar amb ell i diu que ell sabia molt de versà, i que va aribar a conéixer a un personatge molt famós dels anys 50 com Pedro el de las Vacas, d'Ènguera, grandíssim versaor. Jo escoltava des de xiquet a ma mare dir: Pedro el de las Vacas, ni gordas ni flacas. I mira per on que, en realitat, era més famós per la sea capacitat de versaor que per les vaques. Quins personatges!

Compartir el artículo

stats