Hi ha fets que contextualitzen molt bé tota una època. Aquesta setmana hem conegut que un magatzem de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera allotjava desenes de caixes amb milers de documents corresponents al cas Imelsa que podrien fer llum al voltant de la trama muntada en la Diputació de València durant l'etapa de govern d'Alfonso Rus. Que els comprometedors papers estigueren en un frenopàtic resulta molt esclaridor. La metàfora d'una època d'embogiment i de pèrdua de contacte amb la realitat que portà a la trama a no tenir cura de les coses, a creure que no els podia passar res. Que tot valia i res es penalitzava.
D'alguna manera, estem eixint encara d'aquell frenopàtic. I per salut col·lectiva, el millor que pot passar és que aquells fets siguen jutjats el més prompte possible i es puga passar pàgina de veritat. El perill és pensar que l'etapa ja està tancada, que els bons resultats electorals a Xàtiva del PP en les eleccions estatals (vots de Mariano Rajoy, o del Brexit, o anti Pablo Iglesias, aneu i pregunteu, però no de María José Pla), són com el blanquejador de dents polític que necessitaven els populars xativins. Però l'ombra del seu antic cap encara els persegueix. Encara cal marcar moltes distàncies. Un procés mental que encara no ha cobrat la liquidació.
Dissortadament, no ens han donat d'alta del psiquiàtric i ja anem demanant la cita amb el psicòleg. Trastorns menors, si voleu, però trastorns, al cap i a la fi: si després de tot el rebombori, de preguntar a la població, d'anades i tornades, la Plaça de Bous torna acollir aquest agost una fira taurina a causa d'una escletxa legal, algú hauria de donar moltes explicacions. Per deixar els bous en mans privades (o siga, que si volen que siguen les empreses les que córreguen el risc), no calia preguntar als ciutadans. Tan sols s'havia de deixar a la festa al seu albir, sense l'ajuda pública. Però el ciutadà pensava que se li estava preguntant pel final de la festa. El nostre particular «OTAN, de entrada, no». Veurem què passa.
En tot cas, com que és la meua darrera columna de la temporada, no volia acabar de mal to: si volen un consell musical, aquesta Fira d'Agost no es perden les actuacions de Zoo i Marina Rossell. Dues generacions diferents unides per una gran proposta. Bon estiu.
