aldria apostar per aconseguir, abans del termini de l'actual legislatura, la definició del massís de el Caroig i el seu entorn com el vinté tercer parc natural del país de les valencianes. I és evident que caldria fer un gran esforç i articular el teixit associatiu, polític... així com les trames d'institucions d'aquestes terres per tal d'obtindre aquesta definició i les salvaguardes, les inversions, necessàries, en definitiva, un ús legítim, just i decent del territori que signifiqués, per altra banda, un marc referencial coherent per a les iniciatives d'agricultura ecològica „olivar, tarongerar, hortes...„, de ramaderia ecològica, etc. que estan desenvolupant-se i d'altres que caldria incentivar „olis varietals i ecològics; olives adobades; formatges i d'altres derivats lactis; mels...„ amb denominació d'origen i segell de producció ecològica i d'altres que senyalen la seua producció artesanal, el senyal indicatiu de bé comú, etc., tot englobat en una marca comú que suposaria un plus econòmic, sociocultural... 'productes artesanals massís de el Caroig'. Aquesta és una lletra de batalla i una crida al treball en comú, a la planificació, coordinació i cooperació entre iniciatives públiques, socials i privades per aconseguir, entre totes i tots, actualitzar una proposta de setembre del 2006; posteriorment presentar-la a les institucions „ajuntaments, mancomunitats...„, al teixit social, empresarial, etc. de les comarques afectades, tot fent pedagogia política de la proposta i, sobretot, senyalant el seu plus per possibilitar un bon viure de les dones i dels homes a les nostres terres així com la forta aposta de present-futur que entranya per a les properes generacions... I, aquesta proposta de parc natural massís de el Caroig, suscita i implica una esmena a les errades passades i a assumir el compromís de traçar nous camins. I quina cosa millor que començar per una qüestió local i global que suposaria, entre d'altres temes, el reconeixement dels boscos, de les muntanyes i dels barrancs, de l'aire i les aigües, i les seues funcions vivents per a la resta de pobles, comarques...; la reducció dràstica de les desigualtats existents i el reconeixement a viure, dignament i decent, de la ciutadania d'aquestes terres. Ara, és l'hora de caminar fent el camí novell i divers que ha de significar, entre d'altres qüestions, la producció de saber, coneixements..., la creació de contextos i pràctiques que coimpliquen l'emancipació i el desenvolupament rural de les nostres terres i de les gents que en aquest món rural hem decidit viure „des de Bicorp fins a Sumacàrcer, des de Navalón fins a Fontanars dels Alforins...„ i, en definitiva, fer l'aposta ferma per un món rural viu. A pas humà.
