Ací a Xàtiva no es cantaven albaes, es cantava lo que es sol dir un panyo; és a dir, un fandango. L'any 1976 van començar les albaes en la Fira de Xàtiva, que no la versà que ja vàrem explicar que és una cosa molt antiga i que es feia a la Fira de Bestiar. Fou al carrer Puig, jo tenia 16 anys. Estava el tio Cistella; el meu amic Vicent Guerrero; el meu cosí Enrique «Gachi»; jo, Maruja, que cantava les albaes com un àngel, la mare del meu amic Rafel... També el tio Chiquillo, que encara versava. I Pep Martínez. Després es va incorporar Poma... I van començar amb el toc de l'albà. I per què? Per que van portar dolçainers, que venia el meu amic Pasqual, del poble de Carcaixent. Ell tocava el tema de les albaes. I per això, qui sap si inconscientment, van començar les albaes de la manera que les coneguem en la Fira, marcades per la xirimita. Tal volta com cantar una albà canvia molt de cantar un panyo, que és molt difícil; doncs tal vegada per això va ser que es va quedar més l'albà. Jo no me les done de cantaor i menys en aquella època, pero un panyo s'ha de cantar molt ben cantat.
Al carrer Sant Josep, on ja vaig anar molts anys a cantar, m'enrecorde dels primers anys d'anar. El tio Cistella, el tio Chiquillo, allá en la barana que deien, es posaven a cantar la versà, que té una tonà preciosa, molt bonica. Allí també va derivar al tema de les albaes. Qué fort, fa ja quaranta nays d'eixe primer any que jo vaig estar allí! Jo era un xiquet i ja cantava les albaes per què m'agradava molt. En l'Horta de València es porta el llistero i el versaor; el primer és que et porta pel poble, et presenta. I el versaor és el que versa, ja ho diu la paraula... I després estan els que canten: normalment home i dona. En La Ribera també és un poc així, encarà que per allà hi ha un palo que s'anomena la riberenca que és pareguda o una variant de la versà nostra, la de la Costera i la Vall d'Albaida. Jo ja fa 14 o 15 anys que no cante en les albaes de la Fira; una vegada, no fa tants anys, em van fer cantar en l'Hort de Mora, però va ser només una, no seguit. Toni, el d'Enguera, que em va punxar... I quan va ser Reina de la Fira Raquel Ferrero vaig cantar, i també un any vam ecuperar la versà Martínez i jo; però cantar seguit ja no. Jo no sé sic sóc bon cantaor d'albaes, això ho ha de dir la gent. Ací, per a versar, Gachi és molt bo i és també el que més s'aproxima a refinar l'albà. I Poma també, també. Però Gachi és molt bo; fa l'albà plana. Però com no són veus educades per a cantar, no entren al to sempre per qué la xirimita puja molt alt. Estàs parlan amb ell i està versant, el cabró. Això és un privilegi.
