La Fira s'ha acabat, ja ha arribat al seu fi i cadascú fa el seu balanç. Hi haurà a qui aquesta edició li ha agradat més que les anteriors. I per descomptat, també a qui li haja agradat menys. Hi haurà qui ha gaudit amb els canvis i hi haurà qui no veja diferències amb les fires d'altres anys, inclús també hi haurà qui amb les variacions ha patit. Totes les postures són respectables, només demane que la meua també ho siga. Jo he vist teatre de qualitat, que no veia en molts anys, en la plaça de la Seu; i infantil i per a qualsevol edat, en la plaça del Mercat, que ha duplicat, com a mínim, l'assistència d'altres anys. També he vist teatre en la Glorieta. I he tingut el problema de no saber on acudir per la coincidència d'actes del meu gust, cosa que també els va ocórrer a molts veïns quan van haver de triar entre recordar a Antonio Molina o el musical homenatge a Concha Piquer, dos actes amb semblants partidaris a la mateixa hora i en diferents escenaris. No és res estrany que un d'ells es ressentira en el nombre d'espectadors. He vist cantar Marina Rossell després de 34 anys en el recuperat Festival de la Cançó. I actuar a Xavi Castillo contractat per l'ajuntament després de 12 anys, que podrà agradar-me més o menys, però que la plaça de la Seu la va omplir com no es recorda.

I he notat un canvi de qualitat en les albaes, estancades durant tants anys. I en la Murta no he vist zona VIP en la terrassa només per als d'una misteriosa llista. I per a l'actuació gratuïta no necessitaves invitació, ni demanar-la al regidor de torn ni demanar a ningú cap favor. No he vist lluïment personal en la màxima autoritat de la ciutat, i l'he vist acudir a la immensa majoria d'actes. I encaixar bé les critiques en les albaes i en l'actuació de Castillo. No he vist a cap espontani „com cada any passava„ aporrejar la bateria amb l'excusa d'una dolenta i entrenada improvisació.

Sí, he vist diferències. Les inauguracions i les cloendes són completament diferents a les d'abans; per a mi, millors ara. I no hem sigut notícia per causes alienes a la fira. No he vist bous pel resultat d'una enquesta realitzada per la corporació. Potser no siguen suficients canvis, i que caldrà escometre més. Però caldrà fer-los al seu ritme, la Fira és com un gran creuer al què no li pots canviar el rumb de colp. Es canvis mai venen al gust de tots. A uns els semblen pocs i lents, a altres molts i molt ràpids. Fins i tot hi ha qui no reconeix canvis per a dir i mantindre que res canvia.