l ionqui —o exioqui— dels diners va aparéixer de nou i no va parlar del Paleolític inferior; va parlar de coses que succeïen fa molt poquets anys fa no res; de gent que ens governava apenas fa quatre dies encara. I va parlar amb naturalitat i soltura d'allò més habitual, que era el demanar mordidas i repartir-se comissions, així com contractar zombis o gent que no apareixia pel seu lloc de treball però què —per descomptat— no eren contractats en empreses privades, els contractaven en les públiques, eixes que paguem entre tots.
Per coses així ara s'entenen els sobrecostos que tenien totes les obres realitzades aleshores. I tot sembla que es veia amb normalitat. I als qui ho denunciaven els dien de tot menys bonito i hi havia rialles còmplices i justificacions injustificables. I hui en dia observem les notícies i ens enrogim al veure la desfilada d'alguns veïns de Xàtiva, de com van acudint al jutjat per declarar. Sí, són tots aquells que tant es rien abans. Persones en el seu dia respectables només pel càrrec públic que ocupaven, però què presumiblement no estaven a l'alçada de la representació que ostentaven. Ara intenten justificar-se o desmentir-se els uns als altres, donant una imatge penosa; buscant reduir la seua pena o fins i tor guanyar-se l'absolució.
Els vells amics. Es tracta de gent que entre ells han sigut amics, que han anat junts en les llistes municipals del PP local per a l'alcaldia de Xàtiva, institució que durant vint anys ha dirigit, vellas amics que es volien molt i es donaven abraçades en les bodes i ela mítings. I la nostra, continua siguent la mateixa ciutat a la què han ofegat carregant-la i li han deixat un lastre en forma de deute molt difícil d'arrossegar. Hui, alguns d'eixos amics, companys de llista municipal dels qui ens han enfonsat en el fang, s'atrevixen a dir-nos, via article d'opinió, que no avancem prou, sense veure cap culpa; sense reconéixer cap pecat, sense una mica d'humilitat ni de desig de renovació... En definitiva, sense vergonya. A eixos que intenten donar lliçons de gestió els diré que mai hem sigut un poble de segona fila, encara que hem patit gestors d'nferior categoria durant vint anys. No som un poble de segona fila, tan sols som un poble fort que es recupera i intenta eixir del fangar a què ens van portar la mala gestió d'any rere any. I mai serem un poble de segona fila perquè tenim història, tenim present i un futur esperançador. I cap ionki ni exionqui del diners ni cap superman de boqueta ni la resta de secuaces o palmers, desfilen o no pels jutjats, podran afectar gens ni mica la història, el present, el futur ni la categoria d'aquesta ciutat.
