Un dia després de la publicació d'aquest article, faré de guia d'un grapat de joves de tot el territori que visiten Xàtiva amb motiu d'una trobada d'Acció Cultural del País Valencià. La idea és mostrar-los la ciutat, els seus racons amb encant, també els que tenen un valor simbòlic i contar-los històries i curiositats. I em poden creure si els dic que una de les coses que els diré amb més satisfacció, en arribar a la Plaça del Mercat és que, per fi, aquest espai emblemàtic estarà lliure de cotxes.
Entenc les prevencions dels comerciants i la seua petició de més diàleg per dur endavant aquesta important mesura. No és culpa seua que una ciutat de les dimensions de Xàtiva haja assimilat, com totes, la cultura del desplaçament a discreció en cotxe. Però les coses es canvien canviant-les. Amb més o menys pedagogia i encert per part de qui governa. Amb més o menys diàleg. Però arriba un moment en què l'interès general ha d'obrir-se pas. I la imatge d'una plaça com aquella envaïda pels cotxes ens situa en uns paràmetres urbanístics i cívics d'un altre segle. Un paisatge que feia sentir vergonya quan mostraves la ciutat als forasters.
Els comerciants pensaran que sí, que tot això està molt bé, però que han d'omplir la caixa i pagar les factures a finals de mes. El seu enemic, amb tot, no és la peatonalització, sinó un model de consum marcat per les grans superfícies. Tot just, on té més sentit un comerç de proximitat és en el centre històric, allà on la influència d'aquelles grans superfícies és menor. Dinamitzar el centre històric i atraure gent, fent-lo més agradós, beneficia per sistema les activitats comercials i d'oci. Els comerciants, com a contrapartida, han de ser conscients que sols podran eixir endavant a través de l'especialització i la qualitat.
Les reticències i resistències als processos urbans de peatonalització són un clàssic dels conflictes entre ciutadans i administracions locals. La satisfacció en general que, temps després, generen aquells processos, també són un clàssic. Viatjar i conèixer unes altres ciutats és l'antídot contra aquelles reserves. Les coses, per tant, s'han de fer. Amb diàleg, sí. Fent pedagogia. Però en algun moment, els governants han de tirar cap endavant.
