La lamentable gestió de la pèrdua d'una unitat de primària al Col·legi Claret de Xàtiva per part de la direcció del centre ens obliga a donar una explicació pública a les dues úniques persones «afectades» per aquesta reducció, i que hem estat acomiadades en el silenci més innoble després de treballar en el centre ininterrompudament 26 i 22 anys, respectivament. Un comunicat que considerem necessari donat que el centre ja en va emetre un, tot just saber-se la decisió definitiva de Conselleria, on afirmaven que el col·legi havia estat objecte d'una «decisió ideològica», sense aclarir en cap moment quin tipus d'ideologia s'havia volgut combatre amb aquella decisió, i que altres molts centres de caràcter concertat com el Claret no havien hagut de patir.
Volem deixar clar que no hi hagué cap reunió prèvia per a informar-nos i explicar-nos els motius pels quals se'ns feia fora, ni se'ns donà l'oportunitat d'estudiar solucions possibles al respecte, que n'hi havien. Només una trucada de telèfon, plena de vaguetats, quan encara estava negociant-se amb Conselleria la quantitat d'hores que acabarien perdent-se. Mostrant així una insòlita urgència per desfer-se de nosaltres, una manca de sensibilitat humana i una falta de respecte envers la nostra dignitat com a persones que hem donat sempre el bo i millor de la nostra capacitat professional al centre. Una actitud, la de la direcció, impròpia d'una entitat que fa bandera del seu ideari cristià.
Que la Conselleria d'Educació ha fet una gestió maldestra de la situació, en som tots conscients. Voler, de la nit al matí, desfer una estructura d'ensenyament que ha vingut funcionant des de tant de temps no ha estat molt encertat. I fer-ho, a més, de manera tan traumàtica, sense estudiar cas per cas, centre per centre, fent patir els treballadors amb una decisió tan precipitada per no haver estat degudament raonada, qüestiona, si més no, aquella màxima amb la que van arribar al govern guanyades les eleccions: «les persones, primer». Precipitació i improvisació que han hagut d'emprar, fins i tot, per donar solució als acomiadaments que provocaven i que per a res han resultat satisfactoris per a les persones que ens hem vist en el carrer.
Que la direcció del Col·legi Claret emeta un comunicat públic quan no s'ha tingut la decència de seure amb els treballadors per explicar-los la situació ens ha resultat, si més no, humiliant. Un comunicat, per cert, on sembla que ningú de l'anomenada «comunitat» educativa es mereix saber quins han estat els esforços per evitar la pèrdua de la unitat i per què no s'ha fet res per mantenir els llocs de treball, ni quines gestions van fer davant l'administració per tal de garantir-nos a nosaltres una continuïtat, si es que en van fer cap.
El per què som en el carrer, després de tot el temps treballat i la dedicació, és un complet misteri. Llevat que, com la mateixa direcció s'ha encarregat de dir, a tort i a dret, haja estat una «decisió ideològica». Si això és així, caldrà lamentar que aquesta direcció ha agafat una deriva preocupant, i que el seu tarannà excloent posa fi a tot el temps de tolerància que durant tants anys havia caracteritzat el centre. Una actitud impròpia, com hem dit abans, d'un col·legi amb un projecte educatiu que fa prevaldre l'ajuda al desvalgut i que corre a per l'ovella perduda si és menester.
Els nostres compromisos polítics, culturals i socials, sempre han estat ben coneguts per la titularitat de cada moment i, fins i tot, en segons quines èpoques, valorada com element de distinció del centre. Sempre hem sigut respectuosos amb el seu ideari. Sempre hem mostrat una actitud positiva i de bona disposició a tot allò que se'ns ha proposat, fent tot el que ha estat a les nostres mans. Nosaltres venim de famílies humils i treballadores i en aquest entorn hem après la solidaritat, la honradesa i l'afecte com a puntals del nostre ser i la nostra manera de viure. Principis que la direcció s'ha estalviat abandonant-nos en el desconcert i el patiment dels últims mesos.
No volem acabar sense donar les gràcies als companys i les famílies que ens han donat el seu suport i la seua estima. Gràcies, perquè durant el temps que hem compartit il·lusions i feina amb vosaltres i pels vostres fills, ens heu donat l'oportunitat de ser instruments de canvi per una societat i un món més just i millor. Amb la vostra confiança ens heu donat valor, valor humà. I el convenciment de que sí, que potser la intolerància ens ha acomiadat del Claret, però que de la casa de la dignitat no ens tiraran mai.
