El lliurament dels Premis 9 d'Octubre anunciats pel govern municipal d'Ontinyent semblen un «cafè per a tots». Eixa evidència mereix alguna reflexió i, en tot cas, una rectificació del rumb. La data commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. Després, els parlamentaris valencians varen plasmar l'acord per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia en 1982. És a dir, el 9 d'Octubre representa la simbolització de la identitat col·lectiva valenciana. Una efemèride que els primers anys de la recobrada i tíbia autonomia tenia un caràcter marcadament reivindicatiu dels drets i la cultura dels valencians. Malauradament, la llarga nit de poder del PP a les institucions valencianes ha fet que buidaren de contingut l'efemèride (a més de buidar la democràcia autonòmica, la caixa pública, etc.). Toca reprendre els orígens democràtics, atès que els greuges, lluny de minvar, han anat en augment, com han demostrat sobradament erudits que han estudiat i analitzat l'assumpte. Perquè com va escriure el poeta Miquel Martí i Pol «tot està per fer i tot és possible», o també canta el xativí Raimon «qui perd els orígens, perd identitat».
Per tot el referit, quan el batle ontinyentí i els grups municipals trien i fan públics els noms dels guardonats dels premis 9 d'Octubre 2016 ens envaeix una sensació de perplexitat. Sobre tot en llegir els mèrits de cada guardonat. Ja que, amb tots els respectes per als guardonats, els seus són mèrits no lligats precisament als orígens, la identitat, la cultura i les essències valencianes. Tan sols trobem una excepció, la qual si donaria el perfil per a rebre el guardó des d'eixe punt de mira. Es tracta del músic Miquel Gironés, en base, segons fan públic, a «la seua tasca de dignificació de la dolçaina, la música en valencià i el seu compromís amb la societat, cultura i identitat del poble valencià principalment amb el seu treball en el grup Obrint Pas, del que va ser cofundador». Naix i es cria a València, de pares ontinyentins, Gironés te un lligam umbilical amb Ontinyent dens i digne d'encomiar. Sense dubte, el seu camí deuria ser un referent a l'hora de triar els noms els governants ontinyentins per a estos premis.
Altre nom que seguiria les pautes per al guardó, el qual inopinadament no ha estat reconegut per este govern, la qual cosa constitueix un greuge, és el de l'economista Rafael Beneyto. La seua tasca callada és llarga. Tenim el seu llibre de referència El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica, de 2012. També l'avalen articles en Levante EMV com: Les comarques centrals valencianes per la vertebració i la reactivació del país, Cal ser bel·ligerants, El problema valencià és desconegut per a la resta de l'Estat, etc. Tampoc hi ha que oblidar que el passat 25 d'abril les Corts Valencianes, dins l'acte institucional d'eixa data, lliuraren l'alta Distinció Parlamentaria a la Comissió d'Experts per analitzar els problemes financers de la Generalitat Valenciana, entre els quals es trobava l'ontinyentí Rafael Beneyto Cabanes.
A banda d'este clamorós eixample segur que també hi ha altres noms que donarien un perfil més escaient per al 9 d'Octubre. Però els governants ontinyentins, lluny de ficar-se en la recerca, opten per la comoditat del «cafè per a tots», que resumeixen així: «per la seua tasca en benefici de la societat a diferents àmbits», i es queden tan satisfets.
