Papa, papa! Anem ja a Terrícola?
Fa una mitja hora o així que la menuda espera seguda i impacient, amb la motxilleta de Pepa Pigg als muscles amb un gosset de peluix.
- Només arribe la mama de la seua volta en bici.
La mare ha estat la instigadora de l'excursió, perquè vol subministres d'una crema artesanal que hi ha al mercadet dominical DE Carrícola. Però a tots ens encanta anar a aquell petit miracle de la Vall d'Albaida, un poble que no arriba als cent habitants i que, a més del mercat, ofereix rutes, excursions, oferta gastronòmica, contenidor de compost, un parc modèlic, zones de pic-nic, activitats culturals i petjades artístiques en les façanes. Increïble.
Només aparcar, a prop del mític cartell «Carri-Cola, la 'xispa' de la Vall», amb la iconografia de la gran multinacional dels refrescos, ens trobem amb l'escriptor Joan Olivares, que ha fet d'Otos un altre pol d'atracció amb els rellotges de sol i Ca les Senyoretes. En arribar al mercadet, trobem més rostres coneguts: uns amics xativins que no coneixien el poble i que havien fet l'excursió pel boca-orella.
De fet, la primera vegada que hi anàrem, la Pasqua passada, hi havia més xativins per metre quadrat a Carrícola que a l'Albereda de Xàtiva. Incloent Marta Feliu, una xativina que havia trobat allí el seu cau. Hem arribat una mica tard. No hi haurà excursió, però sí mercadet, dinar i esplai. Carreguem amb la crema i amb un humus casolà boníssim que provarem a la nit. Fa un dia esplèndid.
Fins i tot una jornada perfecta, però, es pot tòrcer. El dinar resulta accidentat. No encertem en la comanda. I ens adonem que no portem el peluix de la menuda. L'havíem deixat en un balancí del parc. Vaig en un bot però ja no hi és. Mal rotllo. Eixim a la terrassa. Pintem i fem avions de paper. A la taula del costat hi ha riures i bon ambient. Fins que una de les dones rep una notícia terrible pel mòbil. Una mort. Amb el cor encongit, ens retirem discretament. I ens adonem de la petitesa de les nostres frustracions.
Ens refem entre oliveres, en un parc amb zona de pic-nic. La temperatura és ideal. I tot és bonic i impecable. «Així hauria d'estar el Bellveret», apunta la mare. De camí a casa, en el cotxe, sona Carrer de l'amargura, de Zoo. Trista i, malgrat tot, balsàmica.
