La primera sensació en veure l'estrena a Xàtiva de Realpolitik, el nou muntatge de la companyia barcelonina Teatre de l'Enjòlit, que acull l'autor i actor xativí Elies Barberà, va ser ambivalent. D'una banda, els actors i actrius de la companyia mostraren la maduresa del projecte, un gran sentit del ritme, de la interpretació i de la posada en escena. Pel que fa al text, tanmateix, em va semblar que hi havia més intuïció que precisió en el concepte, una bona idea no acabada d'arrodonir. Però tot i el temps transcorregut, Realpolitik continua rodant pel meu cap, fent-me preguntes. Interpel·lant-me al voltant del paper boví de la ciutadania envers els poders públics i les possibles maneres (pràctiques, incisives) de trencar el cercle.
Per als que no estiguen al cas, l'obra de l'Enjòlit planteja la hipòtesi d'un grapat de ciutadans que descobreixen, de manera més o menys casual, un mecanisme per canalitzar la seua frustració i expressar el descontent: una bona bufetada plantada per sorpresa en la cara del polític, el banquer o el gran empresari de torn. El text hiperbolitza —per activar els mecanismes de l'humor— l'eficiència del mètode, però més que una incitació a no bandejar la violència, em sembla que l'obra planteja una metàfora sobre el que estem disposats o no a fer per canviar les coses. I aquesta capacitat de suggerir conceptes poderosos confirmaria la capacitat de Teatre de l'Enjòlit per plantejar un teatre suggeridor i socialment útil, una trajectòria d'una dècada reconeguda amb el premi Serra d'Or. En tot cas, la realitat s'ha aliat una vegada més amb la ficció. Fa unes setmanes, el primer ministre francès, Manuel Valls, va rebre una bufetada pel carrer, pròleg del seu fracàs en les primàries del Partit Socialista Francès. I fa poc s'ha viscut una molt considerable polèmica a Catalunya pels cartells d'un grup de les CUP, Endavant Osan, anunciant una mobilització contra les retallades sanitàries del govern amb un parell de cartells en els quals el conseller del ram és bufetejat per dones que semblen representar els treballadors i usuaris. Als autors del cartell se'ls acusa d'incitar a la violència, però la manifestació ja és coneguda a tot arreu. On són els límits? Han de canviar els ciutadans d'estratègia? Línies de debat que enllacen amb les suggestives intuïcions de Realpolitik. Bingo. O línia, com a poc.
