Accedir a aquestes pàgines sempre acredita un especial interés pel seu contingut i això assegura un alt nivell de lectures. Aprofitaré aquesta avinentesa, per a hui dissabte, encoratjar a la ciutadania de Xàtiva, per a qui encara no haja registrat el seu vot (3 màxims) al voltant de les 25 propostes d'inversions, objecte del procés dels pressupostos participatius, es faci l'ànim de fer-ho, abans que acabe el termini aquest dilluns a les 12'00 de la nit. L'argument que vull fer valdre en recolzament d'aquest interès, dels molts que podrien haver-hi, té a veure el títol d'aquest article. El Poder Constituent, és la sobirania popular, és el poder del conjunt de la ciutadania, és el poder original i primigeni d'on emanen tots els altres poders. El Poder Constituït, és el que, com a conseqüència del Poder exercit amb caràcter previ pel Poder Constituent, és l'encarregat de concretar, dins d'una societat organitzada com a democràcia formal, les institucions que organitzen l'ús del poder del dia a dia (Autonomies, el Parlament, Governs, Poder Judicial, etc.) El poder constituït, depén sempre i només es legitima perquè procedeix del Poder Constituent, o siga, perquè ve directament del Poble.
A l'estat espanyol, el poder constituent, als darrers segles, només s'ha manifestat en dos moments. El primer moment va ser entre el 14 d'abril de 1931 i el 10/12/1931, moment en què va ser aprovada la Constitució Republicana, i el segon moment va ser el 6/12/1978, quant a través d'un Referèndum, (en eixa data els que pogueren votar, hui tenen tots més de 60 anys), es va aprovar l'actual Constitució Espanyola Aquest últim exercici del poder sobirà, es va produir d'una forma certament precària: Absència de diàleg i discussió popular del contingut d'aquesta. El diàleg va quedar constrenyit a les elits parlamentàries dels partits que eixiren de les eleccions de juny de 1977 (aquelles eleccions no es varen convocar amb caràcter de constituents, i on es varen quedar molts partits sense legalitzar i pogueren participar, inclús el PCE, s'acabava de legalitzar només 9 setmanes abans. L'amenaça de l'Exèrcit colpista era evident, i la por que ens va traumatitzar durant 40 anys de règim totalitari, no es la havíem encara pogut llevar de damunt. Aquella feblesa en la que va nàixer l'actual constitució, va fer que es mantingueren, institucions, persones i pràctiques, procedents del franquisme (judicatura (TOP), policies, corrupció, poders econòmics, etc.)
Fins i tot l'opció per a triar la forma d'Estat no va existir. Votares allò que votares al referèndum (Sí, No o abstenció), eixia sempre monarquia. La que Franco va deixar al seu testament. Bora 100 diputats de l'actual Parlament Espanyol, (el PSOE, també està per modificar-la, (això sembla que asseguren) volen encetar un nou procés constituient on la sobirania popular (únic poder), es puga manifestar de nou i en veritable llibertat, i amb un procés des de la base, puga fer nàixer una nova constitució, on drets com el de l'accés a l'habitatge, al treball, als serveis socials, siguen drets fonamentals.
Aquest procés està actualment bloquejat de forma injusta pel poder construït, (parlament actual). El poder constituent no pot autolimitar-se i bloquejar-se de la forma que ho fa la Constitució. Eixe auto-suicidi és nul de ple dret, doncs sinó no podem parlar d'una veritable democràcia. Aquest exercici del poder sobirà amb discussió des de la base, amb participació del poble, és al que tractem d'apropar-nos i estem assajant humilment ara. En aquest procés que estem portant a terme a Xàtiva el poble no delega el poder, l'està exercint directament, des de fins i tot l'elaboració de lespropostes. Això és meravellós.
