Si vols canviar la societat del teu poble, Josep, ho tenim que fer des del PSOE, que és un partit de masses, de gent treballadora, de militants; no podem fer-ho des del PSPV, que som un partit de quadres. Això em van dir els meus companys del PSPV d'aleshores ( Alfons Cucó, Joan Romero, Manolo Agramunt, Vicent Soler...), allà per l'any 1975. I tenien raó. Vàrem fer un congrés per a fusionar-se amb el PSOE, fins avuí. Hem governat al meu poble, la meua comarca, el meu País i l'Estat. Al meu carnet del PSOE posa «militant procedent de l'antic PSPV». He portat amb orgull l'escapulari del PSPV 42 anys i vull continuar portant-lo fins el final.

Després, aquell partit de militants que va tranformar la societat espanyola en tots els nivells de l'Estat, s'ha convertit en un partit de quadres, una formació política plena de gent buròcrata i amb una concepció proteïca de la política, que ha arribat al punt de donar-li el govern a la dreta amb una abstenció vergonyosa que passarà a la història com a una de les majors traicions als principis més elementals del socialisme democràtic en els 138 anys del partit, organitzant un cop d'estat en tota regla durant el Comité Federal del dia 1 d'octubre de 2016 per a carregar-se al secretari general del PSOE , aleshores Pedro Sánchez.

Eixe PSOE, l'actual, ens ha portat on estem. Des de les eleccions europees en què la companya Elena Valenciano encapçalava la llista fins avuí. Hem perdut recolzament electoral elecció rere elecció i el PSOE està fossilitzat per anar esgolant-se cap a la dreta. Les agrupacions están buïdes o tancades gràcies als nostres dirigents, que han anat apartant als militants de la vida orgànica del partit no participant en cap decisió.

Però un gran dia en un congrés federal la militància socialista, els militants, vàrem aprovar allò d'un militant un vot. Ahí va canviar tot. Els i les militants del PSOE podriem el·legir al nostre secretari/a general en primàries, en vot secret i directe; sense intermediàris. El camí no ha estat fàcil fins arribar on estem. La manipulació i la resistència a què eixe dret siga real per part dels qui es creuen en posessió de l'escriptura del partit ha estat vergonyosa. Això no ho pot fer un socialista.

Ràbia i impotència

La indignació, la ràbia, la impotència i la rebeldia de la militància socialista ha fet que en aquest procés de primàries hi haja un moviment des de la base imparable per a recuperar el partit i situar-lo al seu lloc: l'esquerra. Eixe moviment l'encapçala Pedro Sánchez. Això és el que no han entés els quadres dirigents. Per cert, tots càrrecs públics amb jornal.

Per això el proper diumenge 21 de maig jo votaré Pedro Sánchez i totes i tots els militants que vullgueu fer un PSOE nou, modern, en conexió amb la gent treballadora per a defensar als més desprotegits, més democràtic, més participatiu i més d'esquerres, tots els que també voleu açò, teniu la gran oportunitat de votar-li també.