L a cloenda del II cicle de concert Amadeus, el certamen de Bandes, el concurs de Joves Interprets, o la recent estrena de l'òpera la Serva Padrona, manifesten entre altres esdeveniments, l'amor que ha tingut Xàtiva sempre per la música, i l'existència d'un fort recanvi generacional que l'adapta als nous temps. Una cosa que ve per herència gràcies a la tasca desenvolupada durant segles per les nostres societats musicals, de la Vella i la Nova, amb la col·laboració de moltíssims mecenes i de centenars d'artistes i músics amateurs, que es preocuparen de divulgar la música i fer que aquesta esdevinguera en patrimoni de tots.
La sobtada mort de Bruschetti a Barcelona va costernar tota Xàtiva en la vespra de la celebració del Nadal de 1932, i encara més al món de les Belles Arts. Tota la fortuna del matrimoni quedava repartida entre Xàtiva i el Puerto de Santa María. Primer la mort de Carmen Pérez, i ara la d'ell. Tot invertit en el desenvolupament de la cultura en forma de foment de la Natura, difusió de la teosofia, de recolzament de un nou sistema educatiu, de financiació de l'art i també de promoció de la música. No sols va ser divulgador de la mateixa, sinó també autor. La primera intervenció com a tal data de gener de 1888, en l'homenatge organitzat per a celebrar un Jocs Florals en honor al pintor José Ribera, al qual li dedicà una marxa triomfal, que va ser intepretada baix la direcció de Ramón Fayos, director llavors de la banda de la Música Vella, societat a la qual va estar vinculat des d'inicis del segle XX com a soci honorari, i a la qual deixà la major de les seues obres, com el pasodoble Setabis, la marxa triomfal en honor a Ribera, La Peña Roja, o la Serenata del Orfeón, entre altres, a més de còpies de partitures d'autors com Luis Victòria, Bellini, Wagner o Verdi, o creacions de contingut religiós, com Miserere, una marxa fúnebre i una Salve, les quals no li van servir de res per salvar-li de la posterior condemna post-mortem per teòsof que s'apartava de l'ortodòxia catòlica.
Poc amant de les divisions. No entenia de les clàssiques rivalitats entre Nova i Vella, Casino Setabense o Mercantil, Progreso u Obrero Setabense. Ell volia fer el bé i fer cultura per damunt de tot. Així ben aviat ajudà a Fabra, i al director i compositor Vicente Terol, per dur a Xàtiva una orquestra simfònica, que unira a tots els de la Nova i Vella, baix el nom de l'Espanyoleto, i sinó hi havia un piano i suficients violins en condicions, ell es rascaria la butxaca per completar l'orquestra, i popularitzar l'alta música de les filhamòrniques de les grans capitals, i fer que els xativins s'acostumaren a sentir a Mozart, Beethoven i Schubert sense haver de desplaçar-se a València.I va portar també a Xàtiva grans concerts, aprofitant els seus contactes a Barcelona, on tenia un altra residència com la de Xàtiva però sense hort. Obria la seua casa per allotjar al volinista Alòs, el qual interpretà tot un gran repertori de grans compositors, i després tocà aquest a l'Ateneu Popular i al teatre Espanyoleto, perquè així tot el món poguera gaudir de tot un prodigiós d'aquest instrument, que d'un altra manera mai s'hauria acostat a la capital de la Costera. No va voler rebre homenatges, ni acceptà que l'alcalde José Bataller el proposara com a fill adoptiu de la ciutat. Ni que l'ajuntament es gastara ni una pesseta de l'erari públic per fer-li un monument. Però enfront de la seua mort, la societat civil de la ciutat es mobilitzà com mai s'havia vist abans per fer-li una escultura, la qual respectant la seua darrera voluntat no s'anava a pagar amb fons municipals, sinó de l'esforç de tots.
S'aprovà el quinze de maig com el dia dedicat a perpetuar la seua memòria. Artemina Botella proposà donar-li el seu nom a un grup escolar, el mestre Ramírez li va escriure un himne, Samuel Sanchis salvaguardà el seu patrimoni musical i filòsofic, i el salvà de la fúria crematòria falangista. I a través de la Vella va interpretar les seus creacions. Ernesto Sanz, en nom de la Creu Roja, li dedicaria la festa de la flor. Els empresaris finançarien competicions esportives per recaptar fons. I la Música Nova organitzaria dos sarsueles a benefici del monument pro-Bruschetti, Maria Ángeles i el Dúo de la Africana, on intervindria la tiple Amparito Requena i el cor femení de la societat, on es deixava ben clar que era Xàtiva la que es mobilitzava per agrair al compositor i filàntrop italià tanta generositat. L'homenatge brollava de la societat civil, amb consens de tota la ciutat sense imposicions polítiques. Malgrat tot, el monument mai es va fer a causa de la Guerra Civil, que va oblidar en un caixó tots els projectes d'escultura en espera que arribaren temps millors, però no feia tampoc cap falta, perquè amb la seua obra musical, filosófica i d'atenció als malalts, el seu record romandrà sempre viu a la societat de Xàtiva. Mai entendrem l'estranya dissolució de la seua fundació amb vendes de patrimoni rústic i urbà a la baixa, després d'haver aguantat quaranta anys de franquisme, el qual condemnà la seua filosofia, l'esborrà dels espais públics, però mai renuncià a les rendes de la seua herència ni al reconeixement de la seua obra filantròpica.
