L 'Institut d'Estudis Territorials el Caroig ha realitzat, amb la complicitat d'institucions diverses i d'altres col·lectius, les jornades El territori com a bé comú. Agricultura, ramaderia, silvicultura... al massís del Caroig, a Énguera, tractant de conjuminar diferents visions i missions: institucionals, socials, ecològiques..., al voltant de la realitat plural i diversa d'aquest territori singular que ens requereix que esperançadament lluitem per ell i, també, per nosaltres les dones i homes que habitem el Caroig i, totes aquestes accions i reflexions, en marxa des de fa ja més de 40 anys i amb diferents entitats i organitzacions „des d'ADENE fins a l'associació cultural Amigos de Humet; des de l'associació La Almazara fins Amigos de Enguera; des de la Ñigasa fins a les diferents unitats sindicals de Comissions Obreres i de la UGT, les cooperatives agrícoles; des de Babilonia fins a...„; pedra a pedra construïm el nostre territori com si fora tot ell fet de parets seques; un immens cuco.
El món local, comarcal, percep, cada vegada més, el territori „natura, cultura; béns materials i immaterials„ com una matriu i motor per un desenvolupament sostenible i una via „ecològica, democràtica, participativa„ per incrementar el nivell d'autoestima i la qualitat de vida de la ciutadania en el món rural. Hui, ens trobem davant d'un canvi de paradigma que exigeix, reclama i planteja noves formes de governança territorial i que ens obliga a reflexionar sobre la vigència i la validesa d'alguns instruments i estratègies que han fonamentat fins ara les polítiques territorials planejades-projectades-executades per als territoris rurals. És en aquest context territorial que estan naixent noves iniciatives liderades per l'Administració „local, comarcal, nacional„ o per col·lectius, organitzacions... de la societat civil que manifestem la nostra aposta, ferma, sincera i autèntica, per millorar la qualitat del territori i enfortir un bon viure de la ciutadania.
Un territori com a bé comú de les dones i dels homes que hem decidit compartir el seu destí, que sempre s'ha expressat amb la potent dimensió d'unes vides compartides, plenes de relacions, passades i presents, embotides de vincles i lligams; sense falsificar el passat, sense degradar el futur. Treballant adés i ara per reconstituir i restituir els boscos, els prats; les fonts i els rius; les cultures „sabers, usos, aprenentatges„, auxiliant i convivint, dignament i plena, en un món rural viu.
Amb aquesta acció formativa i ecològica, sociocultural i dinamitzadora, política i ètica, que tot just acabem de materialitzar, tractem d'articular, amb humilitat i hospitalitat, organitzacions, col·lectius, associacions... que vulguen treballar des d'aquesta dinàmica i de configurar uns eixos d'intervenció que susciten i impliquen: un, una investigació sobre les polítiques actives actuals estructurals i no estructurals, des de l'àmbit local a l'àmbit europeu; dos, una clara valorització del territori del Caroig „oportunitats i fortaleses, debilitats i amenaces„ des de totes les variables que caracteritzen el present i futur d'aquestes comarques i de la ciutadania que en elles viuen; tres, la planificació dialògica-coefectuadora-participativa-democràtica de les accions a pensar-programar-materialitzar „entre totes les persones ho farem tot„, visibilitzant, reconeixent i posant en valor les iniciatives existents en el territori, interrelacionant i projectant cap al futur; posant en marxa aquelles iniciatives necessàries però que fins ara són inexistents, per garantir una vida digna a la població.
El que hem viscut i viurem
Caroig: terra de llauradors, terra de pastors, terra de dones i homes que lluitem, activament i participativa, un nosaltres en moviment-compromís envers un territori que exigeix i requereix de polítiques valentes, no sols institucionals sinó també de les organitzacions i els col·lectius, per aconseguir i assegurar que expressem el que, en cada lloc i en cada temps, hem viscut i serem capaços de viure-hi en el present-futur. I aquesta visió i missió envers el món suscita i implica una potent mobilització que enforteix allò local-comarcal-territorial i emmarca les accions a implementar amb unes polítiques actives que no estiguen alineades amb la riquesa i els mercats puix, com senyala Wendell Berry, «el gran enemic de la llibertat és l'alineament del poder polític amb la riquesa. Aquesta aliança destrueix la riquesa comú i per tant destrueix la democràcia, puix la riquesa comú és la seua base i mitjà pràctic». I el paisatge d'un territori rural com ara el Caroig necessita de llauradors, pastors... i no d'una pseudoindústria agrària externa extractiva i despossessiva, per poder viure.
