Segurament no és l'ordre més agraït, però començarem per les bones notícies. Aquesta setmana, l'Associació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme (AVPYETUR), concedia a Xàtiva el Premi Cavanilles, un guardó de limitada difusió generalista però que amb transcendència en el sector turístic. Un reconeixement al potencial de la ciutat i, també, als esforços de visualització. Aquest col·lectiu va aixoplugar al mateix temps el procés, incert i llarg, per arribar a algun dia a tenir el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Una empenta que seria transcendental. Alhora, l'Ajuntament presentava la nova APP turística desenvolupava per l'agència digital Xatcom, una eina interessant i necessària que complementa el treball fet amb una web que pot competir amb els portals turístics més potents de tot l'Estat. És una altra bona notícia que s'ha de remarcar.
Malauradament, tot no són flors i violes. La setmana anterior, la Diputació de València posava en marxa un programa, Del tros al plat, fent participar una trentena de restaurants de les comarques, incloent algunes estrelles Michelin. Xàtiva no està representada. He llegit que l'absència és una omissió política, però s'ha de ser realistes: l'oferta gastronòmica de la ciutat, tot i tenir bons professionals i establiments, no pot competir amb la de ciutats semblants i fins i tot amb poblacions més menudes.
Des de l'administració es poden generar les condicions, però ni el tripartit ni l'anterior govern són els únics responsables. Quan el jove i més que prometedor cuiner xativí Jordi Garrido tancà el Portal Fosc, l'any 2012, una d'aquelles ofertes indispensables en una ciutat amb aspiracions, poca gent es va lamentar. Més aviat, proliferaren comentaris „«ja-t'ho-deia-jo»„ entre els xativins sobre el preu dels menús i sobre un tipus de cuina amb la qual no s'identificaven, per dir-ho finament. Talent autòcton que fugia sense que (quasi) ningú ho lamentara. Després, ha hagut més baixes. També algunes altes, però el balanç global és el que és. I ja pots fer esforços i adaptacions tecnològiques: sense això „i algunes coses més„, aspirar a ser referent en el competit turisme del segle XXI és francament difícil. Per no dir una quimera.
