L'any 2005, l'ONU va declarar el 27 de gener com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. La data elegida és la de l'alliberament, l'any 1945, per part de l'exèrcit soviètic d'Auschwithz (Polònia), el major camp d'extermini nazi. Aquesta commemoració té com a finalitat no sols mantenir viu el record dels milions de víctimes sinó també alertar-nos contra el feixisme i instar les societats democràtiques a posar els mitjans necessaris per què mai més torne la barbàrie nazi, ja que, com va escriure Primo Levi, jueu italià que va sobreviure a Auschwitz, en el prefaci del seu llibre Si això és un home: "El camp „de treball o extermini„ és el producte d'una concepció del món portada a les últimes conseqüències amb coherència rigorosa: mentre la concepció subsisteix, les conseqüències amenacen. La història dels camps hauria de ser entesa per tothom com un sinistre senyal de perill". I dissortadament, aqueixa concepció no ha mort sinó que massa sovint es manifesta per l'estat espanyol i per la vella Europa, bé amb actes violents i intolerants, bé amb recolzament electoral. Per tant, no es tracta només d'una commemoració nostàlgica i emotiva, és també un dia per enfortir els valors de llibertat, equitat i solidaritat.

Simplement per això, en tots els llocs s'hauria de commemorar aquesta diada. Aquest record, però, és un deure quan entre les víctimes de la intolerància feixista hi ha persones que van créixer pels carrers dels nostres pobles, com és el cas de Xàtiva. Tanmateix, és trist comprovar com, després de tants anys, encara hui hi ha moltes persones que ignoren que en els camps nazis „on tot el món sap que perderen la vida milions de jueus, gitanos, eslaus, homosexuals, comunistes...„ moriren un nombre elevat de republicans i republicanes espanyoles. Com van arribar-hi és una qüestió que durant molt de temps, massa temps, va estar soterrada per l'obligatori oblit i silenci imposat per la dictadura franquista.

Espanyols en mans nazis

A les acaballes de la Guerra Civil, prop de mig milió de vençuts van creuar la frontera francesa. Molts d'ells foren obligats a formar part de la Legió Estrangera Francesa o a formar part dels batallons d'Enginyers de l'Exèrcit Francés, però un bon grapat, van continuar la lluita contra el feixisme formant part de la resistència francesa. Alguns d'aquests „més de deu mil„ caigueren en mans dels nazis i foren deportats a camps de concentració (Mathaussen, Gusen, Buchenwald, Ravensbruck...), on, assenyalats com apàtrides pel govern feixista de Franco, foren forçats a treballar fins a la mort „sols van sobreviure uns 3.500.

En el camp de Mathausen-Gusen sis xativins van perdre la vida: Vicente Colomer Vila (mort el 29/11/1941); Rafael Perelló Tormo (mort el 07/12/1941), Ramon Amat Terol (mort el 20/12/1941), José Aurelio Francés (mort el 30/07/1942), Alberto Pagán Gil (nascut a Caudete i mort el 19/10/1942) i Ricardo Chà fer Daroca (mort el 22/04/1945). A més, Antonio Martínez Ballester va ser alliberat amb vida de Mathaussen i José Martínez Ramón va aconseguir eixir viu de Dachau.

Des de l'Ajuntament de Xàtiva s'està treballant per rescabalar la memòria dels huit xativins que van sofrir els camps de concentració nazi. A tal fi, el 24 de març de 2016 s'adheria a la Xarxa de Ciutats contra el feixisme de l'Amical Mauthausen. Tres mesos després, en una moció aprovada pel plenari per unanimitat s'indicava que el millor i únic homenatge que es pot fer es difondre la seua història i que es sàpiga la veritat: que van perdre la vida per somiar un món millor, més just i solidari, per lluitar per la llibertat, per defensar, en definitiva, els valors que conformen la societat democràtica. En aquesta mateixa moció, l'Ajuntament es comprometia a crear un "espai de la memòria" dins del nucli urbà per a recordar a les víctimes xativines del nazisme. Qüestions tècniques i administratives han retardat aquesta iniciativa, que en breu estarà en marxa. A més, l'Ajuntament de Xàtiva col·labora amb l'IES Simarro en el projecte educatiu que, des de fa dos cursos, porta endavant sobre la recuperació de la memòria dels deportats xativins. A l'espera de comptar amb el monument commemoratiu, aquestes línies volen retre homenatge, en el Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust, a aquests republicans xativins que ho van donar tot per la llibertat.