Rafael Gómez Aranda (Xàtiva, 1947-2017) és altre protagonista de la present edició de Papers. «Esther, la sua vídua, ens ha permès d'il·lustrar la portada i els encapc?alaments de les distintes seccions de la revista amb obres de l'artista», que va morir el passat 8 d'octubre. La revista ha volgut retre un petit homenatge al soci desaparegut. Rafael, pintor, dibuixant i gravador, era un dels creadors més interessants de Xàtiva. Estudià Belles Arts a les Facultats de Sant Carles de València i San Fernando de Madrid. Guanyà, entre d'altres, el Primer Premi de Pintura del Ministeri d'Educació i Ciència en 1967, el Primer Premi de Pintura Saló Daurat de la Llotja de València en 1968 i el Primer Premi de Pintura Josep de Ribera de Xàtiva en 1971. Rebé una pensió de paisatge de la Facultat de Belles Arts de València en 1969. Féu immersions en diferents camps de les arts plàstiques: el dibuix realista, la pintura abstracta expressionista „li agradava molt experimentar amb textures, collages„, el gravat, la serigrafia, els encunys en sec, el cartellisme... Exposà individualment al Círculo Setabense de Xàtiva, la Sala Eureka de Madrid, la Sala de Cultura de la Diputació de Badajoz, la Casa de Cultura de Xàtiva, la Galeria Tabula de Xàtiva, la Gallera d'Alzira, el Centre Cultural de Masnou, a Barcelona... Participà en múltiples exposicions col·lectives (al Palau de la Batllia de València, la Casa de Cultura d'Almansa, la Galeria Drac de Canals, la Casa de Cultura de Vallada, la Casa de Cultura de Xàtiva, el Cercle de Belles Arts de València...). La seua obra figura en diverses carpetes de gravats (Commemoració del Tirant lo Blanc, Homenatge a Ribera, Contradansa, 650 Aniversari Ciutat de Xàtiva, Commemoració dels 300 Anys de la Crema de Xàtiva).
El cartellista del Corpus
Durant set anys, de 1997 a 2003, dissenyà els cartells del Corpus. Fou professor de Dibuix a l'Institut Josep de Ribera des de 1977 fins a la seua jubilació. (Al final de la seua carrera docent, adquiriria la condició de catedràtic.) Gràcies a les seus gestions, el centre acadèmic es dotà d'una aula de gravat que porta el nom seu. Des d'aquesta aula, que dirigí ell mateix, inculcà a nombrosos alumnes la passió pel tòrcul, la gúbia i el linòleum. Era un enamorat del gravat i potser el millor especialista local en la matèria. (Fou en repetides ocasions membre del jurat de la Biennal Internacional de Gravat Josep de Ribera.) Formava part del col·lectiu Tirant a Blanc, integrat també per Ernesto García, Francesc Perucho i Ricard Juan. En 2009, el grup mostrà a Xàtiva la reeixida Lucrecia y lo efímero, una col·lecció de quadres realitzats amb ingredients culinaris com a matèria prima per a experimentar amb la seua oxidació. En novembre de 2016, els quatre artistes realitzaren la seua exposició més recent, una mostra dedicada a Honorato Juan a Sant Domènec. Els lectors podran contemplar en aquest número de Papers de la Costera una selecció d'obres de diferents estils firmades per l'artista desaparegut.
