l 'amic Francesc Ruano ha organitzat recentment una exposició de fotografies i un col·loqui sobre el poble gitano en la commemoració de la gran redada que va ordenar el rei Ferran VI (1746-1759) el 30 de julio de 1749 de manera sincronitzada en tota Espanya amb l'objectiu d'arrestar i extingir tots els gitanos. La commemoració es va celebrar l'any passat a Dénia segons anunciava el diari Levante-EMV l'11 de juliol de 2017, referint-se als que van ser tancats als castells de Dénia i d'Alacant en aquella data. Vaig recordar que aleshores les gitanes amb els seus fills foren separades dels marits i tancades dins el castell de Xàtiva, segons diu Sarthou en Datos para la Història de Játiva, (1933, volum II, pàgina 165) i jo mateix recollia en el meu llibre sobre el Castell de Xàtiva (1998, pàgina 128) i afegia l'inventari que es va redactar sobre les estàncies del nostre castell, que havien de ser ocupades per les gitanes i els seus fills empresonats. Algunes dependències ja estaven enderrocades per causa dels terratrèmols de l'any anterior , 1748. Probablement n'hi haurà altres, que jo no conec.
Sí que he trobat un comentari en la biografia del venerable frare mercedari Andreu Garrido (1663-1727), natural de Vallada, on li tenen molta devoció, que està soterrat en la capella de l'Ecce Homo de l'església de la Mercé de Xàtiva. Editada en 1728 i reeditada fa uns anys a Vallada, diu així a la pàgina 71: « Haviendo en la ciudad de San Felipe muchas famílias de gitanos, el padre Garrido, compadecido de la ninguna educación de sus hijos, buscaba los muchachos gitanicos, y los acariciaba dándoles algún dinerito, que recogia para este fin, y por el de ver si podria enseñarles e intruirles en los rudimentos de nuestra santa fe. Logrólo como deseaba y por espacio de tres o cuatro neses, fueron a su celda muchos de ellos, a quienes lo menos hora y media les adoctrinaba, repartiendo después entre los mismos su comida y cena... Las almas de estos niños -decía- son como las nuestras y lo que yo deseo es, el que sean siempre blancas y hermosas, y si no lo fueren, habré hecho por mi parte, lo que he podido», va escriure.
Fa poc s'ha publicat un llibre molt interessant i voluminós (720 pàgines) del periodista Eugeni Casanova, titulat Els gitanos catalans de França. Llengua cultura i itineraris de la gran diàspora (Pagés editors, Lleida 2016). Amb molta documentació d'arxius i informació oral d'ells mateixos, estudia en la primera part com aquesta etnia entra en Europa i en Espanya en temps dels Reis Catòlics, i la seua llengua, el caló, dialecte de l'Índia, per a centrar-se després en la fugida d'Espanya a Perpinyà, després que la Catalunya Nord passara al Regne de França en 1659 pel tractat dels Pirineus. Allí formaren una comunitat en el barri de sant Jaume de Perpinyà, on conserven la llengua catalana, a la qual anomenen gitano. Després s'extenen per Occitània, la mitat sud de França: Montpeller, Beziers, Narbona, Arles, Nimes, Avinyó , Marsella, Niça, Carcassona, Tolosa de Llenguadoc, Vilanova d'Olt, etc.
?Les tres Santes Maries de la Mar en la Camarga. He visitat l'església gótica fortificada vora mar de les Santes Maries prop de Montpeller en dues ocasions: en octubre de 1998 i en juliol de 2004. En el segon cas, tornant de Génova i Niça, passant pel Convent Royal de sant Maximí, on es conserven els suposats ossos de Maria Magdalena, que vivia en la Santa Balma o Cova, i també per la casa natalícia de Frederic Mistral, escriptor en occità, l'únic Premi Nobel de Literatura d'una llengua sense Estat, que està en Mallano, prop de Saint Remy, on vaig tenir una certa sensació de decepció per l'escàs ús d'aquesta llengua. Una llegenda medieval provençal deia que la Magdalena de Jesús havia arribat a Provença en barca, juntament amb Sant Llàtzer, Santa Marta, Sant Maximí i les altres dues Maries, Maria Jacobé i Maria Salomé. El nostre escriptor valencià Roís de Corella a finals del segle XV ja recull aquesta llegenda provençal en la seua obra Vida de Santa Magdalena. Cap a mitjan segle XIX un marqués amic de Frederic Mistral, que tenia grans propietats de pastures de cavalls i de bous als aiguamolls de la Camarga, prop del delta del Roine (recordem la gran afició taurina en tota la regió des de Nimes a Arles) tenia molt bona relació amb el gitanos catalans, que hi vivien, perquè es dedicaven a la compra-venda de cavalls en aquell moment i anaven de fira en fira. Van començar a anar a les Santes Maries a la peregrinació anual del 24 de maig. Com la Magdalena es venera en la Santa Balma, a la part oriental de Provença, a la part occidental les tres Maries eren Maria Jacobé, Maria Salomé i Sara, la criada negra. El net del marqués Folco de Baroncelli-Javon va atorgar el privilegi d'organitzar la peregrinació a una família de gitanos catalans de Perpinyà, els Baptiste, que es van instal·lar en la zona seguint la ruta de les fires de bestiar. Però ells passant per davant de les tradicions provençals sols treien en processó el 24 de maig a Sara la Negra, que ja és la patrona dels gitanos. Ara en aquest moment és ja una peregrinació multitudinària de gitanos de tots els països d'Europa. La vila s'ha ampliat de xalets de totes les famílies que hi acudeixen, però la mateixa família Baptiste té el privilegi de pares a fills de portar la imatge i summergir-la dins la mar. Passen la nit anterior dins l'església, com feien els grecs en els temples d' Esculapi, deu de la medicina, en una especie de incubatio. La vila s'ompli de la música i els ball de tots els que hi van durant la primavera i l'estiu.
També hem tingut la possibilitat de visitar Breslau, Cracòvia i Auschwitz, en Polònia. El dimarts 21 de maig de 2011 vaig visitar Birkenau, a dos kilòmetres del principal camp de concentració d'Auschwitz. És el camp on està l'estació de tren, on portaven els presoners, que apareix en la pel·lícula La llista de Schlinder, de Spielberg. Allí els nazis tenien les famílies de gitanos amb els xiquets, que el Dr. Mengele utilitzava per als seus experiments mèdics criminals: impossible descriure l'horror que allí es veu i que convendria que no s'oblidara mai.
?Zíngars hongaresos a Xàtiva. Des de 1943 aproximadament fins a la construcció dels pisos de la Cooperativa Agrícola Mare de Deu de la Seu, a Xàtiva, en agost de 1956, en el solar del convent destruït de la Consolació, al ponent de l'actual, hi viviren colònies de zíngars hongaresos que fugien de la persecució nazi de la guerra, amb els seus característics vestits de coloraines. Es dedicàven a la reparació de ferro, al coure dels perols de la matança del porc, al vímet, als cabassos d'espart, etc. Jo amb 10 anys, agarrat de la mà de mon pare, anava per allí els diumenges i en puc ser testimoni
