Enric Solbes, En memòria de l´il·lustrador

JOSEP GREGORI L'atzar fa, a vegades, que dos trajectòries s´ajunten. En el cas dels cossos estel·lars, aquests encontres solen produir col·lisions còsmiques de resultats impredictibles. En canvi, el cas de les trajectòries professionals, els xocs poden arribar a provocar maridatges fructífers. El dia en que la trajectòria professional d´Enric Solbes va topar amb la de Bromera (una editorial menuda que acabava d´iniciar el seu camí) és recordat com «un dia de sort» per la gent que començava a fer llibres des de la comarca de la Ribera del País Valencià.
És cert que aquella gent que iniciava una trajectòria editorial tenia coneixements sobre arts gràfiques, sobre la literatura, sobre la realitat del país, però potser hi mancava el talent, el geni, l´espurna creadora aplicada al disseny editorial. I, a partir del dia, d´aquell benaurat encontre, a partir d´aquell just i precís moment, aquella editorial rebia un privilegi, com un do regalat pels deus de l´atzar, que canviaria el seu destí. Aquest canvi tan substancial es produí gràcies a l´aportació, en forma de treball i coneixements, d´aquell jove artista plàstic nascut a Alcoi.
I tot això, sense que Solbes deixara de col·laborar amb les millors editorials peninsulars en un terreny en què hi va excel·lir: la Il·lustració de llibres, amb més de 50 títols publicats. I alhora projectant també en llenços i gravats tot el seu potencial creatiu.
Enric Solbes va aportar a Bromera la imatge gràfica, el disseny de les col·leccions, la imatge corporativa de l´empresa, el disseny de cobertes, de les publicacions L´Illa i TXT, dels cartells, de l´agenda i en especial les esperades il·lustracions per al calendari de cada any.
Però l´atzar, que fa que dos trajectòries s´ajunten per produir un combinat fructífer, esdevé altres vegades un botxí cruel i capritxós, un ésser inhumà i injust capaç d´endur-se una gran persona i de deixar-nos en els llavis la mel de la seues creacions i l´amargor de la seua absència.