Solbes: Un home seré

He de ser breu i per a ser-ho he de seleccionar. He de seleccionar records i imatges d´Enric Solbes, un home seré de línia clara.
El somriure. El conservaré per sempre a la memòria dels afectes. L´últim, al darrer sopar dels Premis Bromera. Franc. Sincer. Contingut. Il·luminava la seua estatura, vestida habitualment de negres i grisos amb tota la seua gamma. Era un somriure estimulant.
La línia. Austera i efectiva alhora. Precisa. La traçava amb la punta dels dits, però venia directament del cervell. Responia a un concepte clar. A un estil personal. Destil·lava sentit i s´adornava tan sols dels elements necessaris perquè la il·lustració resultant fóra plena, suggerent, útil i bella. Bellíssima en la majoria de les ocasions. Mai no oblidaré la minuciositat i la eficàcia expressiva de les il·lustracions de les Rondalles Valencianes d´Enric Valor publicades per Tàndem que faig valorar als infants quan vaig a les escoles. Inoblidable el seu Joan Ratot plorant al segon volum.
El color el posava amb l´ús de l´aquarel·la. Com dominava la línia dominava el dibuix. I així va meréixer amb escreix que el darrer llibre il·lustrat, Rondalles Valencianes de Josep Franco, rebera el Premi al Llibre en Valencià Millor Il·lustrat de 2008-2009. La geometria controlada, la narrativitat surant per les planes acolorides. Un llibre d´artista.
El treball i la passió. Sempre he admirat com s´administrava el temps. A les vesprades, el treball a l´editorial Bromera on deixarà un forat immens. Un treball fet amb vocació autèntica i amb rigor envejable. Al matí, a casa, reclòs al seu paradís creatiu, s´abocava a la passió per la pintura. I ara ens havia oferit la darrera collita. Sarcasmes del destí!
L´absència i l´obra feta. És un tòpic, ho sé. Però contra el buit agressiu de l´absència queda sempre l´antídot de la memòria. I és tant el que Enric Solbes ens ha deixa que en l´obra feta recalarem buscant-lo. El fill i la dona poden estar-ne ben orgullosos. Que els afectes de tots siga per a ells un bàlsam.Quan encara em cou l´ànima per la mort de Paco Bascuñan, he hagut d´encaixar una altra pèrdua dolorosa. Tanmateix és el seu somriure el que em dicta aquestes frases.