Amb tan sols dues novel·les Llucia Ramis ha tingut prou per a erigir-se com una de les més prometedores figures de la nova fornada de narradors catalans. Amb la primerenca Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, saludada encomiàsticament per veus tan reputades com Sam Abrams o Julià Guillamon, encetava el retrat generacional dels que com ella ronden la trentena i es busquen la vida a la ciutat de Barcelona. La imatge general que transmetien els seus personatges —un psicòleg que quan troba una feina fixa pega a fugir, una jove que en el comiat de soltera decideix deixar-ho córrer, un altra que deixa passar també l´anhelat príncep blau— era la de la por al compromís dels que per edat han de començar a assumir les responsabilitats de la maduresa. Aquesta resistència a abandonar el caràcter provisional de les relacions interpersonals i laborals va dur l´autora ha batejar la seua com a generació Ikea.

La fòrmula és, sens dubte, afortunada, i ha trobat una perllongació eficaç del seus principis bàsics en la seua segona obra. Amb Egosurfing, mereixedora del darrer Josep Pla, traduïda al castellà i amb un important èxit de vendes i crítica, la narradora mallorquina continua el retrat generacional, tot eixamplant-ne l´horitzó. Sense abandonar la descripció del papalloneig sentimental dels seus personatges, ara l´èmfasi recau sobre la influència banalitzadora d´Internet en la vida de la gent. El títol, en aquest sentit, resulta molt definitori i al·ludeix a la pràctica de navegar per la xarxa a la recerca d´informació sobre un mateix: si no ets a Internet, no existeixes, en seria l´inevitable corol·lari.

«Hem passat d´una societat individualista a una societat vanitosa i egolatra», afirma el personatge protagonista de manera concloent. El fenòmen de Facebook juga un important paper en la trama del llibre. Malgrat anomenar-se xarxa social, per a un altre dels protagonistes de la novel·la, periodista com l´autora, no és més que la coartada perfecta per a l´exhibició narcisista del propis sentiments: hi penges alguna cosa sobre tu per tal de resseguir-hi les reaccions de la gent. Important resulta també l´espai dedicat a explorar els perills intimidatoris de la xarxa, l´amenaça a la privacitat que el nou gran germà cibernètic du aparellada. Al marge d´aquesta ambientació ciberespacial, l´argument se situa dins dels paràmetres d´una novel·la d´aprenentatge. La jove protagonista evoca, amb clars tints autobiogràfics, els seus anys d´estudiant a Barcelona, el descobriment del sexe i la manera tan cruel amb què la mort va trencar abruptament la festa contínua que era la seua vida.

Les recurrents al·lusions a la infantesa mallorquina completen aquestes evocacions. Hem parlat de descobriment del sexe, que no de l´amor, que hi és implacablement desmitificat. El desig de soledat de la protagonista és tan gran que de vegades voldria desaparèixer. Tanmateix, com aconseguir-ho sota l´imperi de Google? Són aquestes paradoxes les que fan que els personatges d´Egosurfing ens resulten tan pròxims, tan vius, tan actuals.