Es difícil que cap estiu de cap país tinga el nivell i la quantitat nocturna de música festivalera que representen entre nosaltres el FIB, ja passat incertament amb l´assistència de la Princesa Letizia Ortiz, i el Low Cost d´aquests dies, poc abans de l´agost de l´Arenal Sound, l´Aupa Lumbreiras, el Leyendas del Rock, i el Rototom Sunsplash...
Un hipotètic ciutadà participant en tots els festivals citats -no existeix, però mereix la pena felicitar-lo, si existeix-, acabaria saturat del seu compromís amb els decibels o les idees, encara que les exacerbades manifestacions de pop i rock anglosaxó o hispànic són només una breu pluja de bengales -sonores, ideològiques- a la llum dels estels del Mediterrani, en la rutina -sonora, ideològica- de l´any. En canvi, rere el soroll mediàtic de tals optimistes negocis, s´estenen les autèntiques meravelles de la música amb idees, nascuda d´una joventut que conrea el difícil diàleg de les comarques valencianes amb la rudesa de la història. Així, després de les nits del seté festival Feslloch, arriba avui el 35é. Aplec de la Comarca dels Ports, màxima manifestació de la cultura popular i jove del País. Com sempre i mentre calga, aquestes nits protagonistes de l´estiu del País interior i originari, enguany a Morella, viuran precedides d´imprescindibles protestes contra l´estat injust de la sanitat o l´educació pública, i contra les agressions contra el subsòl del fracking previst en el negoci de l´extracció d´hidrocarburs. I tals reivindicacions s´acompanyen d´una meticulosa i social commemoració de l´Any Estellés: d´ací unes hores, en les sales gòtiques de l´Ajuntament s´hi parlarà precisament sobre el seu Document de Morella i del Mural del País Valencià, a la vora d´una exposició preparada per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. I arriben unes nits en què, ¡au!, tot serà clar i incansable. Dins i fora de les muralles de la ciutat descrita per Vicent Andrés Estellés com l´altiu sonet de les catorze torres, les veus de Txarango, Obrint Pas en comiat anunciat, Orxata Sound System, Aspencat, Pepet i Marieta, Miquel Gil i Xavi Castillo, i una dotzena més d´artistes i grups, seran realitats indelebles en la memòria d´aplequers i aplequeres reunits de totes les edats. Se sol dir que, qui haja estat en un Aplec dels Ports, és impossible que no torne a la comarca: al clima, al paisatge, a una història de vitalitat treballadora i comercial. O siga que, ebris de sensacions col·lectives i de descobriments físics, els crits de la concentració reivindicativa prevista amb el títol «¡Tots per la Comarca! ¡Ací i ara!», volen dir això: la voluntat de tots, la comarca, la música, les idees, la terra; ací i arreu, ara i sempre.
