Aquests dies festius acostumen a ser molt televisius, especialment a les cases on es reuneix la família al complet. El comandament del televisor va passant d'unes mans a unes altres, canviant de programes i de cadenes al gust. Així, fent zaping, ha segut com m'he adonat aquests dies de Nadal que en cap pantalla ja no apareix ningú que em diga "bon dia", és a dir, que em parle en la meua llengua. On abans hi apareixia Canal 9 i més abans TV3 ara apareix una foscor muda. Canals en fosc: aquesta és la presència dels valencians en la televisió pública.
Amb tanta foscor, costa de creure el discurs nadalenc del rei quan diu que als espanyols ens uneixen "los afectos y lazos históricos, las culturas que compartimos, la convivencia de nuestras lenguas..." Com es pot dir això al país dels valencians , quan el govern de la Generalitat ha deixat la ciutadania sense referents de proximitat, i a les fosques mediàtiques? Ve essent crònic que, des de les institucions estatals, la realitat valenciana no es tinga a penes en compte, si no es munta un aldarull considerable.
Si faig un balanç d'aquest any que acaba, per tant, veig un escandall nefast. Tant en les qüestions econòmiques, com en les civils i culturals, no hem parat d'anar baixant de qualitat, d'anar perdent dia a dia moltes coses materials, civils, socials i de significació col·lectiva, com RTVV. Mai no havia imaginat que es cauria tan baix, però el balanç que presenta el desgovern valencià de la Generalitat és desolador.
Sóc dels que pense que cal trobar idees i solucions per a un canvi polític. Perquè amb queixes, indignacions i protestes, no n'hi ha prou per transformar la realitat. Sabem que ens espera un futur complicat a curt termini, i que no serà fàcil eixir del pou agònic on ens han llançat com a poble i com a societat. Per això cal activar projectes de futur. I procurar no caure en cap dels paranys o guirigalls que vindran. Per exemple: Ara, els polítics del PP diuen que volen defendre "lo nostre". Què vol dir "lo nostre" ara i ací? La defensa o exaltació d'un particularisme folclòric sense contingut social ni projecte civil? Quin sentit cal donar-li a aquesta expressió? "Lo nostre" ara significa "lo d'ells", és a dir, els interessos personals i partidistes del PP valencià, i això, a la vista del que està passant, només suggereix fosques connotacions mafioses, o aldarulls confusssionaris. Alerta, per tant.
Sóc dels que crec que l'any que acaba ha suposat una línia roja en la recent història dels valencians. Per això preferesc mirar avant i no arrere. Perquè l'any que comencem ha de ser el de la creació de renovades esperances per a fer front als nous reptes.
