Dissabte que ve, al poble de Gata de Gorgos, comencen les Trobades d'Escoles en Valencià. Aquesta serà la primera de les 19 que es realitzaran en diverses comarques valencianes. Perquè aquestes festes per la llengua, constitueixen un ritual de cada primavera. De la mateixa manera que les orenetes tornen cada any per fer els seus nius, xiquets i xiquetes d'escoles valencianes i les seues famílies, ixen als carrers, no només per fer nius nous, que també, sinó per conservar el que tenen. Perquè l'escola en la llengua pròpia, és com el niu que els dóna calidesa i els ajuda a créixer i a volar amb èxit.

Però les cases de les orenetes no sempre són respectades ja que de vegades hi ha qui les destrossa. Tampoc l'ensenyament en valencià és sempre respectat i la continuïtat del niu que havien construït pares, mestres i alumnat, està vivint situacions de perill. El motiu és que les instàncies administratives i polítiques, que haurien de promocionar l'escola pública en la nostra llengua, no ho fan, sinó més bé el contrari. La previsió de tancament de més de cent unitats i línies sempre en les escoles públiques, afectarà greument l'ensenyament en la nostra llengua, ja que el 90% d'escoles en valencià pertanyen a la xarxa pública.

La casuística és diversa. Per exemple: al barri de Sant Marcel·lí de València, la supressió d'una línia en valencià en el col·legi Ramiro Jover, que suposadament és absorbida per la que hi ha al C.P. Sara Fernàndez, deixa el barri amb menys possibilitats d'ensenyament en la nostra llengua. I hi ha el cas del col·legi Cremona d'Alaquàs on la supressió de línies comença en l'escola infantil per, progressivament, anar suprimint les altres. Açò ha fet que membres de la comunitat educativa d'aquella escola, s'hagen tancat en protesta per la situactuació que estan vivint.

En el cas del col·legi Pare Català, de València la proposta era de reconversió d'una de les línies en valencià a castellà, atenent la demanda d'un grup molt reduït de pares. Les accions de l'AMPA i mestres d'aquella escola, han aconseguit impedir eixa reconversió. La conselleria el que ha fet en aquest cas, és crear-hi una línia nova per atendre eixe petit grup de xiquets, (cosa que no fa en casos contraris). Amb aquesta mesura no s'hi altera l'ensenyament en valencià existent però sí que s'altera el programa educatiu d'aquest centre, decidit per consens per la seua comunitat educativa, que el defineix -i així està aprovat- com centre d'ensenyament en valencià

Sembla mentida que després de 31 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià, famílies i mestres encara hagen de lluitar per un model educatiu d'èxit com és el de l'escola que defensen. Les Trobades d'Escoles en Valencià en són una bona mostra.