La nostra cultura, tot i el temps que ha estat marginada en el segle xx, ha conegut l'existència de diferents mestres que han ajudat a aprofundir en el coneixement de la literatura valenciana. En el tema de la gramàtica hi ha hagut grans referents. Tanmateix, almenys vist sense massa detall per part del gran públic, no han existit grans autors que s'hagen preocupat per acostar-se i dignificar el significat de la literatura de carrer. Tanmateix n'hi ha dos sense els quals no s'haguera entés modernament el valor de la literatura de «cordell». Ells són els germans Sirera Turó. Un exemple únic des de la universitat per la cura de la part literària més festiva, espai on semblava tot reservat per al «guant» o per a les lletres més cultes.
Ara acaba de dir adéu Josep-Lluís Sirera Turó (1954-2015). Va ser catedràtic de literatura espanyola, director del mateix departament, degà de la facultat de Filologia i vice-rector de Cultura. Amb eixos càrrecs un personatge universitari podria estar satisfet del seu pas per les aules. Però Josep-Lluís representava molt més. Va fer una crida, amb la seua anàlisi culta i seriosa, a observar amb lupa les lletres populars. Va posar en paper, des del seu lloc, la literatura fallera. No sols va tindre en compte la festa del Corpus o la dels altars de Sant Vicent, sinó que va analitzar amb detall el teatre faller. Els treballs en comissions falleres com ara Na Jordana o Quart-Palomar demostraren la implicació en un món de lletres al qual altres autors aniversitaris no s'atreviren a entrar. El suport a artistes fallers com ara Alfredo Ruiz signifiquen com de prop es va sentir del llenguatge estètic de la festa. La col·laboració en les Converses de la Nau de l'Associació d'Estudis Fallers o la participació com a articulista de la Revista d'Estudis Fallers també així ho expliquen. A més va ser jurat del Premi Soler i Godes de l'ADEF. Tot eixe conjunt d'implicacions, doncs, ajuda a tindre present una visió conjunta d'este dramaturg i alhora professor universitari.
La societat valenciana no va sobrada de persones implicades des de ben antic en el món teatral faller. Així que el seu traspàs significa un trist dol. Una manera de recordar tot allò que alguns rebutjaren per entendre-ho estèril. Ara que la festa fallera és un espai millor considerat per a l'estudi el seu mestratge és digne d'homenatge. Representa una part d'eixos pioners que van vore més enllà del que des de determinat món universitari es volia mirar.
Josep Lluís Sirera ha dit adéu amb gran tristor per als seus familiars, especialment per a Remei i Josep-Lluís. Este és també un moment de dol per a tots els qui hem vist en les falles molt més del que alguns investigadors o estudiosos universitaris volien reconéixer. La seua trajectòria ben bé havia d'haver estat distingida amb més valor. Era mereixedor d'estar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o a altres institucions que s'hagueren omplit del prestigi que ell podia aportar. La tristor de hui fa forces per no oblidar tot el que ha construït i per a recordar novament que la festa fallera i la literatura popular i fallera és molt més que borumballa i cendres d'una nit.
Josep Lluís ha estat i és tot un referent universitari però també una fita de gran valor per als qui veuen en la festa un destacable espai d'estudi que un dia ens negaren. Descanse en pau tan il·lustre persona.
