quest estiu hem anat a la platja i ens hem banyat cada dia. Uns dies que va ploure, no ens vam banyar, però el papa ens va comprar un gelat al meu germà i a mi. El meu germà només té nou mesos, i plora molt i un dia plorava tant que el papa li va pegar. I la mama va voler pegar-li al papa i el papa li va pegar també a la mama. Aquell dia no vam anar a la platja. I els que viuen al costat nostre van preguntar que què passava, perquè la mama cridava molt, però es va pentinar i va dir que no passava res, que estàvem mirant la tele. I era mentida. He fet un amic que és negre i que té molta sort, perquè el seu pare té un carretó tot ple de cocos i de coca-coles i ell n´agafa tants com vol. I tots els de la platja el criden i li compren coses. El meu amic es diu Joan, encara que siga negre, perquè ha nascut ací i diu que és valencià, però diu el papa que això no pot ser perquè és negre.
Quan vam tornar a casa, el Víctor, que és el meu germanet, tornava a plorar en el cotxe, i jo li deia a l´orella que callara, que el papa s´enfada si plora tan fort. Però el papa només li pegava colps al volant, i el cotxe feia bots. La mama ens va donar al papa i a mi entrepans, que estaven molt bons, i jo tenia pipí i ho vaig dir i el papa em va dir que em pegaria si ho tornava a dir. Va passar molt de temps, molt i molt i ja no em podia aguantar el pipí, i com vaig poder li ho vaig dir a la mama. La mama es va enfadar amb el papa perquè no volia parar el cotxe, i a la fi, el papa va parar però deia coses lletges i la mama em va portar a un lavabo d´una gasolinera, i em va dir que no patira, que no passaria res, que per a això estava ella, per a defensar-me quan el papa es posa així. De vegades al papa se li posen els ulls vermells i comença a cridar i a colpejar les portes i la taula, i a mi m´agafen ganes de plorar, i quan passa això, li pega a la mama. I després, quan està millor i ja no té els ulls vermells, m´acaricia i diu que això ho fa pel bé de la mama, que jo no m´he d´espantar i que ja sóc un home. Però sí que m´espante, perquè li fa molt de mal a la mama.
L´estiu a casa ha sigut més llarg que l´estiu a la platja, i un dia el papa li va pegar tant al Víctor, per aquesta mania que té de plorar, que la mama se´l va emportar corrents al metge i jo em vaig quedar sol amb el papa, i tenia molta por, però només em va fer crits i després em va dir que això m´ho havia de callar, però no sé què volia dir. I quan la mama va tornar, sense el Víctor, li va dir coses molt lletges al papa i al papa se li van posar els ulls vermells i li va pegar i li deia coses lletges i la va tirar a terra i li va fer puntades de peu per tot el cos. Després se´n va anar, i jo no sabia què fer, perquè la mama no es movia. Se´m va ocórrer tirar-li aigua a sobre, perquè ho vaig veure en la tele, que això va bé per als qui es queden estesos a terra quan els peguen, i la mama va obrir els ulls i em va fer moltes manyagues i després va plorar molt.
Quan va tornar el papa no tenia els ulls vermells i li va dir a la mama que el perdonara, i li va fer molts besos i ella li deia que no i que no. I va voler fer-li besos a la força i jo em vaig posar al mig, perquè la mama tenia molt de mal al pit i tenia un ull inflat i ell encara l´estirava i la sacsejava perquè el perdonara, i aleshores el papa em va pegar a mi. Em va fer molt de mal al braç, molt més que si et posen una injecció i molt més que si caus de la bicicleta. I la mama no podia portar-me al metge, com al meu germà Víctor. Però quan el papa es va tornar a calmar ell mateix m´hi va portar i pel camí em va dir que diguera que havia caigut per l´escala. Però era mentida. El meu amic de la platja, el que es diu Joan però és negre, no ha vingut amb mi, tot i que el vaig convidar, i li ho vaig contar al metge que va riure molt, però jo no sé per què reia, i em va dir que m´agafara sempre de la barana, quan puge i baixe les escales. I també va dir que era molt amic del papa, i que en el fons era un bon home. Veges què tindrà a veure el meu amic Joan, el negre, la barana de l´escala, i que el metge siga amic del papa. No entenc res. Però ara ja quasi no em fa mal el braç i la mama diu que a ella també li han curat la costella, però està molt lletja amb l´ull inflat i ha de portar ulleres de sol per sortir al carrer encara que no faça sol. Ah, també vam beure a la platja una cosa com llet, que es diu orxata, que no em va agradar, però amb una palla de les que dobleguen feia molt de soroll i molta bromera i va ser divertit.
Quim
El comissari que llegeix la redacció que li han portat de l´escola Pare Batllori, tot i que té davant el director del col·legi i la mestra del xiquet, fa esforços per no posar-se a plorar. Fa una ullada a la foto de la seua dona i el seu xiquet, en Pere, allà sobre la taula, i pensa que si això li ho feien a ells, mataria sense poder-se aguantar, i tot i l´uniforme, i la disciplina i l´homenia que està obligat a gastar, l´ànima se li trenca i els plors esclaten. Plora com ho fan els homes: a grans sacsejades i tapant-se els ulls, perquè estan educats a no plorar, però aquell policia, després de llegir la redacció, i tot i que li fa vergonya, perquè dues persones l´estan mirant, doncs no ho pot evitar. Sanglota com si tinguera singlot. Taca amb les llàgrimes, grosses com monedes d´euro, la llibreta de Joaquim Puig, alumne de P-5. Després ha tret un mocador i s´ha eixugat el nas i els ulls. I s´ha quedat una bona estona sense poder parlar, per no tornar a plorar.
