El passat dissabte, tretze d´este mes, va ser la presa de possessió dels membres electes de les corporacions locals. Eixa «presa» s´escriu així, amb una sola «s», però en alguna web hem pogut llegir «pressa» amb dos «ss». També alguns ajuntaments han posat eixa paraula, erròniament, amb doble esse en la seua pàgina virtual.
«Pressa» existix en eixa forma, i tant, ja que quan ens afanyem a fer alguna cosa, sovint ho fem amb presses, que s´ha d´escriure doblant la referida lletra. L´explicació, en principi, és fonètica, però insuficient: «presa» s'escriu amb una esse perquè representa la sibilant sonora, mentre que en «pressa» el dígraf «ss» representa una pronúncia sorda, i per això la diferència de grafia. Però, com deia més amunt, l'explicació fonètica és insuficient perquè en la zona del valencià apitxat (del Xúquer al Palància i molt més) no es fa la diferenciació entre les esses de «presa» i «pressa». Es pronuncien igual, per això cal una explicació més pràctica dels diferents significats de les dos formes. «Presa», amb una «s», al seu torn també en té, de variació de sentits. Com s´ha comentat, pot significar l´acte de prendre possessió d'un càrrec, però també uns quants més, per exemple: «acció de prendre, d´agarrar o d´emparar-se d´una cosa»: la presa d´una ciutat, presa de posicions; «allò que es pren»: els caçadors portaren les preses a la cuina; «part d'un medicament o d´un aliment que es pren d´una sola vegada»: el metge li ha recomanat dos preses diàries; «connexió, derivació d'un aparell, instal·lació o cable, que s'efectua per a posar-los en contacte». És també «construcció que es fa en un riu per a embassar, retindre o desviar aigua», sinònima de dic, pantà; pot ser també el femení de pres, «persona empresonada»; si és dona, «presa», amb una esse ja va bé. En els empresonaments per corrupció abunden més els hòmens, però alguna fèmina ha caigut presa: Tenim «preses» en «au, gos, animal de presa», de vegades en forma de persona respectable, com els corruptes presos; «presa de contacte» entre persones; «presa de corrent de llum, de so, de terra», etc.
Per la seua banda, «pressa», amb dos esses, sols fa referència a «necessitat o desig intens de fer ràpidament una cosa»: Vine prompte que tinc pressa.
Regla pràctica, a banda de la diferenciació fonètica: amb dues esses s´escriu quan significa afanyar-se, rapidesa, precipitació, urgència, etc. En tots els altres casos de possible confusió, amb una. I quan anem amb presses, ho fem «de pressa» o «a pressa».
