Tancada feliçment l´acalorada primavera electoral, em permetreu que us recomane un parell de novel·les d´autors valencians per a reconfortar-nos de les basques i refrescar-nos l´esperit fent-nos anar lluny sense moure´ns de casa. Dues novel·les no gens "aldeanes", per cert, per molt que les històries que conten tinguen com a escenaris llogarets remots de la perifèria planetària. Les dues novel·les que recomane són Després vénen els anys de Maria Folch i Gegants de gel de Joan Benesiu.
La primera presenta el relat d´una doble peripècia, intel·lectual i amorosa, que transcorre en un passat històric, real, dramàtic i novel·lesc alhora, que ens transporta des de Roma a l´Alguer, a l´Illa de Sardenya, i també al Castelló d´ara i al de la guerra civil, passant per una desconeguda tragèdia, la de la deportació dels italians ètnics de Croàcia en l´època de la Iugoslàvia de Tito. Una investigació històrica i alhora una indagació literària muntada com un col·lage d´aventures i textos diversos que van encaixant en mosaic fins a dibuixar uns paisatges emocionals que atrapen el lector. L´autora (Castelló de la Plana,1966) es presenta com una llicenciada en Història Contemporània resident actualment a Ginebra. La història que conta, entre la documentació i la ficció possibles, és hereva de la narrativa italiana de tall realista i funciona com una exploració narrativa i humana de caire memorialístic i històric. Recomanable, repetesc.
L´altra novetat novel·lesca qui l´ha recomanada elogiosament és Manuel Baixauli. I jo no he fet més que comprovar que la recomanació era bona i anava encertada. I així ha segut. Un plaer mental, deixar-se dur per aquest relat de relats ambientat en la globalitat actual i narrat per una colla d´exilats solitaris al voltant de la taula d´un bar en un poble perdut de l´Amèrica extrema, allà on Argentina fa frontera amb la fi del món. Sorprenent. L´autor, Joan Benesiu és el pseudònim de Josep Martínez Sanchis (1971) de Beneixama, qui fa de professor de filosofia en un institut del sud valencià i és un apassionat del cinema. Un altre trencaclosques d´històries on els jocs de la memòria i la recerca dels límits en una frontera final construeixen un relat que atrau i fascina. Dues novel·les diferents que tanmateix comparteixen una recerca: la identitat personal i col·lectiva com a jeroglífic, misteri i descoberta alhora, com un univers de paraules. Si les llegiu, hi veureu fins a on són capaços de traslladar-nos els novel·listes valencians actuals que escriuen en valencià. I comprovareu com una bona novel·la sempre és local i universal, si està ben escrita i millor contada.
