Ara mateix, estan entrant a les aules valencianes „o siga, d´aquesta part antiga del mapa d´Europa„ milers d´il·lusions infantils i primàries, concentrades en un nou curs de col·legis públics recuperats, possible gratuïtat de llibres de text, millor vida per al valencià i el multilingüisme, inici incert de l´escolarització de xiquets i xiquetes de 2 a 3 anys... I molts dubtes. Entre els quals, saber si el sistema educatiu públic alemany, francés, polonés „potser fins i tot, l´espanyol, o almenys, el valencià„ podrà acollir les il·lusions equivalents dels seus companyets i companyetes que, des de Síria, l´Afganistan o no se sap, travessen el Mediterrani a la recerca d´un nou curs, una vida nova, una Europa dels drets i la solidaritat. És evident que tot això succeirà sense l´arribada d´Ailan Kurdi, de 3 anys, mort impunement en una platja mediterrània de l´Europa originària (ni de son germà Galib, ni de sa mare Riha, ni fins i tot d´Abdul·lah, el pare supervivent).
I demà, i els pròxims dies, milers d´i·lusions secundàries i universitàries, també envairan altres aules i laboratoris, amb desordres heretats d´un temps polític ple de precarietats i d´agressions a l´ensenyament i la recerca públiques. Més ben dit: alguns centenars „si no milers„ no envairan cap aula ni cap laboratori: per exemple, professors que foren esbandits fa uns mesos o uns anys dels seus precaris llocs de treball (llocs, per cert, apassionants i imprescindibles per a la vida educativa). I sobretot, estudiants universitaris foragitats dels seus valuosos futurs per l´augment de les taxes i altres injustícies econòmiques.
En alguna de les classes d´avui, potser serà evocat Ailan, hi surarà l´interrogant multicultural de la tragèdia migratòria incessant. En les de demà, potser es comentarà que l´11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya „vaja, perquè la cruïlla de Catalunya, i d´Espanya, i d´Europa, és pur setembre. O també que un 11 de setembre, fou el cop d´Estat d´un militar criminal contra el president Salvador Allende a Xile „entre altres motius, per la seua aposta a favor de l´educació i altres drets públics i els altres drets democràtics. I per cert, que un 11 de setembre, a l´hora de l´entrada dels xiquets i les xiquetes al col·legi, es produïren uns terribles atemptats contra les Torres bessones del World Trade Center de Nova York, organitzats dels territoris on governants i terroristes ara mateix fan fugir tots els Ailan i les seues famílies, les quals ací recordem. Ah! Exactament un any abans d´aquell ensurt universal, soterràvem el meu pare Joaquim, que, durant un curs del segle passat, havia fet de mestre a l´escola d´Herbers: l´experiència més impressionant de la seua vida... Pocs assumptes tenen la variada riquesa d´ara i demà, quan un nou curs valencià i europeu comença.
