Els museus són actualitat. Primer ha estat el cas del Museu Sant Pius V de València: l´episodi de la destitució de la seua directora ha evidenciat les deficiències de la seua gestió al front d´un espai de gran rellevància. El nou govern valencià va improvisant; possiblement no tenia suficient coneixement de la situació. Cal recordar com des de que Paz Olmos fou designada directora del museu, des d´àmbits artístics i de la premsa es van manifestar reserves i crítiques a la gestió que es feia, sense que els actuals governants, segons veig, s´adonaren o tingueren previsions. El nomenament d´un director provisional amb un perfil al meu parer adequat sembla encetar un nova línia.
També a la Diputació de València estan gestant-se canvis, eliminant una figura existent que es veia com de comissari polític. No oblidem com aquesta institució disposa d´espais de rellevància: la Beneficència i el MuVIM. En paral·lel s´ha fet públic que Joan Ribó tornarà al museu algunes obres d´art que hi eren a les dependències municipals decorant despatxos. Personalment considere que la presència d´obres d´art als edificis públics, siguen còpies o originals, és un fet positiu, ja que es una forma de divulgar i donar importància a la creació artística. Altra cosa diferent seria que hi ha obres que poden ser afectades negativament si estan en eixos espais, aleshores allò que procediria seria la seua substitució per altres que no puguen ser danyades. Els museus són una peça clau en la cultura, no sols en funció del seu atractiu turístic, sinó en tant que transmissors de valors i factor d´educació permanent per a joves i majors. Es tracta, doncs, d´un apartat que no es deu deixar a la improvisació, ni ser manipulat políticament. En tal matèria tenim experts que poden aportar experiència i orientacions, i òbviament els llocs de direcció deuen dotar-se en funció de la capacitat i mèrits. Calen canvis, pensants i raonats, ajustats a les pautes de la gestió moderna. Cal també que els responsables polítics es passegen per les sales del museus com usuaris, observen i donen exemple. Sovint visite museus, en escases ocasions m´he trobat amb polítics.
Tanmateix, a tot el nostre territori tenim museus que estan un tant oblidats i necessiten d´alguna mena d´ajuda o impuls per part del centres de decisió política. Un exemple que conec directament és el Museu d´Art Contemporani de Vilafamés, un espai pioner on hi ha una mostra molt significativa de l´art de finals del segle XX. Igualment cal esmentar el de l´Assegurada d´Alacant , l´Arqueològic de Sagunt o el de Belles Arts de Castelló. No recorde on he llegit que els museus mostren el nivell de progrés i benestar d´una societat: els nostre ens mostren algunes precarietats, no exclusivament econòmiques, sinó de sensibilitat i percepció.
